Poques coses a la vida donen més sensació de vertigen que prendre la decisió de moure la teva família a un lloc desconegut, i en el nostre cas, per més que ho hàgim fet diverses vegades, el sentiment és el mateix.

A la península ens deien “- A Sóller?! – Però si fa un fred a l’hivern!” “- A Sóller? – Això on cau?!” “- Esteu segurs, per què no a Palma!??”… Però alguna cosa ens va captivar una freda i plujosa nit de febrer quan vam venir per primera vegada a conèixer la ciutat que seria la nostra llar durant els següents anys. L’hospitalitat de Lourdes i Rafael, les vistes des de Sa Talaia, el berenar a la cafeteria París, l’amabilitat del Mestre Jaume…

Quan vam arribar ja a mudar-nos, n’Antònia ens va trobar la casa perfecta, una cosa que semblava impossible i na Xisca ens va recomanar tot el que podíem necessitar per a una família, des perruqueria a la meravellosa i dolça Laura que ens va ajudar a tenir cura dels nens, la Mestra Catalina que va embolicar en abraçades el meu fill petit, la Mestra Aina que va descobrir que hi havia algú molt llest a casa, la Mestra Lluc, el Mestre Andreu, Na Franciscaina que tant els heu ensenyat als nostres fills, del cole i de la vida, de les tradicions i d’aquesta meravellosa illa. L’acollida dels nens de l’escola als nostres fills a qui deien Tom i Jerry, els seus pares ja poden estar ben orgullosos! Del divertits que han estat aquests dissabtes de partits, aquests entrenaments a les fredes grades del camp de futbol.

La preciosa llibreria Calabruix i els seus meravellosos llibres i consells, l’estil made in Sóller de Mademoiselle, el Mercat, la Plaça… però sobretot la gent.

Aquesta és una breu carta per agrair des del més profund dels nostres cors a la gent de Sóller, locals i forasters, l’acollida tan càlida i genuïna que ens ha donat i dir-vos que això no és un adéu, partim a terres del desert però tornarem perquè a Mallorca aquesta casa nostra i Sóller nostra llar! Gràcies.