Desolat. Decebut. Immensament trist. Descol.locat i enrabiat. Un succeït com aquest no el païrem mai i no serà fàcil trobar la pau suficient per fer-ne d’ell una lliçó i evitar que un amor mal entès condueixi a perdre el cap d’aquesta manera fins al punt d’infligir tant dolor a dues nines petites, a més de les dues vides perdudes en la flor de la vida.
Na Maria Rosa, preciosa, elegant i amatent, mare excel.lent, ha estat un encant de dona. En majúscules! La vaig conèixer a COU i guard dins el cor tantes imatges seves que estic col.lapsat. Compartírem els nervis dels exàmens de Selectivitat, els assaigs del Conjunt Musical de la Parròquia, la tertúlia del diumenge vespre a Can Pau en sortir de la missa de les vuit, els calorosos campaments d’estiu, les excursions amb tota la colla i les anades a la platja.

Desenes de dinars, sopars, festes, Caps d’Any, anades al cinema, xerrades, confessions, projectes, problemes, receptes, correus electrònics i missatges de mòbil. Moltes passades per Can Frau a darrera hora de l’horabaixa, en alguna de les quals em queia gratis una napolitana de crema que l’endemà ja no seria bona. Moltes passades per davant la merceria de Sa Lluna i poques salutacions perquè sempre sempre hi havia cua i anava atrafegada.

A en Jaume el vaig conèixer molt poc temps després al casal Pau Noguera, Los Jardines, quan el dissabte capvespre la Coordinadora de Joves de la Parròquia muntava un enyorat cafè, amb jocs, tertúlia i sinceres amistats conreades en aquell moment que encara perduren. Amabilíssim, amb aquells ulls penetrants, brillants, la rialla sempre a la boca i aquell punt de jove atractiu que es complementava amb aquell Simca 1000 de carreres i amb els seients folrats de d’una forma molt peculiar.

Arrelat a la terra, a Can Prohom, on s’hi abocava, em mostrava les cases amb orgull. Al Jardí Botànic va arrodonir els seus coneixements sobre les plantes, el seu nom, les atencions que necessitava cadascuna per excel.lir. Però aviat, massa aviat, va haver de dedicar-se professionalment a altres quefers amb els quals no s’hi sentia prou a gust.

En Jaume i na Maria Rosa són dos noms lligats, complementaris, inseparables. Impossible concebre l’un sense l’altre des que es conegueren. Iniciaren una vida junts. Feren molta feina, molta, i hagueren de suar els seus somnis. La vida a Can Prohom ha estat dura, el naixement de la nina gran també els posà a prova amb un part etern i complicadíssim, en Jaume va tenir càncer i el va vèncer.

I sempre, tant l’un com l’altre, continuaven amb el somriure a la boca, abocats a les seves dues filles i amb una paraula amable i un gest per als meus infants, que només de veure’ls de lluny ja es posaven a riure de l’alegria que tenien.

Ja no farem aquell sopar que programàvem.

Sóller recordarà aquesta parella pel que va ocórrer dilluns, pel minut de silenci, per les especulacions de la premsa, pel llaç lila. Però per a mi, la seva família i un munt d’amics, na Maria Rosa i en Jaume seran sempre molt més, i darrere l’ogre i assassí d’en Jaume hi haurà un amic que no va entendre el que era estimar de debò, tremendament equivocat, tancat, víctima d’ell mateix i que va anar perdent el cap -no ho puc entendre d’altra manera- fins arribar a aquest punt, enganyant-nos a tots, fent l’inimaginable; i darrere na Maria Rosa hi haurà una dona enlluernada, enamorada, segrestada pel sentiment tan humà que es professava, incapaç de fer res que pogués perjudicar el seu home, incapaç de preveure el terrible final que li esperava, confiada, víctima innocent.

Ara sonaran les alarmes. I ben cert que sonen. L’amor d’una parella no pot degenerar d’aquesta manera. Tothom pot analitzar ara la seva pròpia relació de parella. Estic dormint amb un assassí, és la pregunta.

Probablement no. Però tothom pot trobar, dins la seva intimitat, maneres per fer brillant i feliç una relació de parella, donant-se al màxim, evitant actituds possessives o prepotents, amb un repartiment equitatiu de les càrregues, sense un guanyador i un perdedor. Estimar és fer feliç a l’altre i sentir-te feliç d’haver-ho fet. Revisem-ho.