Quan vam tocar la teva, vostra porta mai no imaginàvem com de bé mos aniria. Ens agafares, com la companya gran que el primer dia d’escola agafa amb mà ferma a la companya més  jove que, atemorida no sap què fer, ni com actuar i si li agradarà o s’enyorarà… (aquests dies ja no existeixen avui dia, malgrat això; la gent que pot ser llegeixi aquestes línies, sabrà de quin sentiment parlam).

La teva empenta i la teva experiència ens donaren la serenor que ens mancava i creim que potser fou per què tu com nosaltres pensaves que el que duiem entre mans era factible, possible.

Avui sentim molt haver-te fet passar pena, aquesta inacció tan genuïnament mallorquina, quan alguna de les produccions no tenia l’empenta esperada, o no rutllava com  l’anterior. Sabem que cridaves a la gent per passar a recollir les entrades, una autosuggestió potser un poc imperativa per part teva, però plena d’amor cap a nosaltres, ho sabem bé. Perquè nosaltres ens atracàvem a la gran empresa de cultura la qual admiram sense poder donar cap contraprestació més enllà de la difusió de la llibreria en plataformes gratuïtes!!!

Així i tot, mai un no de part teva, vostra i sols l’agraïment discret a cada funció. Després del “ho veis com va anar bé!” quèiem plegats en la depressió post-obra fins al pròxim projecte…

Hem fet junts un trajecte curt, massa curt però molt i molt intens amb una petjada tan profunda en el nostre tarannà que ara, encara fa mal.

Gràcies, moltes gràcies Marga, per haver-nos fet costat i haver-nos donat suport per què com algú ja va dir, si d’alguna cosa en sabies i molt era de Cultura.

Gràcies per haver somniat amb nosaltres i haver-nos donat tants consells només suggerint un ventall de possibilitats que indubtablement feia en triéssim una. Gràcies per haver-nos ajudat sense que ens enteméssim i fer-nos sentir que fèiem una tasca ben feta tot i trepitjar terreny nou i amb molts defectes i coses a millorar. Gràcies per oferir un portal visible i central a la nostra petita i discreta empresa.