Campanes, dolces campanes,
les del nostre campanar
per un mort tocàveu tristes
mos alegràveu les festes
anunciàveu les misses
tot ho fèieu ben xalestes.
De petits mos enfilàvem
per amunt al campanar
i record com vos ventàvem
ben aferrats a la corda
per la festa anunciar
als feligresos de l’Horta.
Record que vaig repicar
per l’elecció d’un nou papa
i per la Pasqua la victòria.
després d’un divendres trist.
La Resurrecció de Crist
el dissabte de la Glòria.
Cosa trista ens ha passat,
ja no tenim campaner,
ja no vos sentim sonar.
com ho hauríem de fer
si en Paco ens ha deixat
i també el Pare Gener?
La gent major ja se’n va
poc a poc a l’altre món,
menos mal que na Juana
i en Miquel o en Ramón
mos donen un cop de mà
fent d’escolà o d’escolana.
Dolces campanes de l’Horta
del nostre estimat campanar.




