Sóller és un dels municipis més apreciats dins Mallorca per les seves especials característiques d’ubicació, bellesa i patrimoni, i una visita ineludible tant per als propis mallorquins, molts dels quals ens fan una visita anual, com pels turistes que acaben recalant-hi tot i estar allotjats a establiments d’altres pobles.
Certament, Sóller té trets diferenciadors que fan que Sóller tengui un encant especial davant els visitants i també els seus moradors es senten distints a la resta dels mallorquins. Aquestes característiques són tant de caràcter geogràfic, com històric, cultural o lingüístic, i ens hem demanat quins són. Ens ha sortit una llista molt llarga que resumim en deu punts, molts dels quals es comparteixen amb els fornalutxencs.

1.- El Firó.- Aquests dies celebrarem la festa més important del calendari local. No sempre ha estat un esdeveniment tan cabdal, ni ha comptat amb una tan elevada participació, ni ha tengut una preparació tan acurada. Basta girar la ullada cap enrere dues dècades per trobar un Firó emmagrit i gairebé forçat. Però el Firó representa la capacitat d’empenta dels sollerics, que l’any 1561 no es donaren per vençuts i lluitaren plegats contra l’enemic traient forces d’on no n’hi havia, i representa també el sentiment de pertinença a Sóller i l’arrelament a la vall. Per això viu tan diferent el Firó un que es sent solleric i un que no.

2.- El Túnel.- Sóller està enclavat dins una vall profunda, rodejada de muntanyes i amb un sistema complicat de vies de comunicació amb l’exterior. Aquest aïllament va propiciar que el Port de Sóller tengués molta importància pel que fa a les exportacions de productes locals i que els sollerics creguessin convenient crear una línia ferroviària amb Palma, foradant la Serra d’Alfàbia. També es va necessitar la construcció d’una carretera, el Coll de Sóller, la més sinuosa de l’illa, que durant el segle XX va ser un maldecap per aquells que es marejaven i per als qui havien de venir a Sóller sense conèixer prou la carretera. Per contra, era una carretera per on els sollerics hi circulaven amb força perícia, una barrera que l’any 1997 es va trencar amb la perforació del Túnel de Sóller. Ens fa únics el fet que per arribar a casa haguem de travessar un túnel i pagar peatge per fer-ho i que Sóller sigui el municipi amb més túnels.

3.- El Ferrocarril.- Durant molt de temps, Sóller va ser una de les poques ciutats espanyoles que tenia tramvia. De fet, encara ara el Ferrocarril de Sóller és un cas únic de ferrocarril privat. Molt probablement a ben pocs indrets del món es dóna un cas com el nostre: tren i tramvia privats, i tots dos amb cent o més anys d’antiguitat. A més, des d’infants, tothom sap distingir perfectament entre un tren i un tramvia, cosa que no tothom domina. També dins el terreny empresarial, Sóller es distingeix per tenir una empresa elèctrica pròpia, El Gas, i que durant una llarga època la majoria de les cases rebessin subministrament elèctric de 150 volts i durant l’auge dels electrodomèstics es necessitassin transformadors perquè poguessin funcionar adequadament.

4.- La relació amb França.- Durant el darrer terç del segle XIX i el primer del XX es va produir un degoteig migratori de sollerics a França i a diferents llocs d’Amèrica. Milers de sollerics partiren a diferents punts de la geografia gal.la a treballar, i molts aconseguiren crear el seu propi negoci. Intentaven conservar les seves arrels solleriques i, per mediació del vicari Fiquet, Josep Pastor Castanyer, cercaven una al.lota sollerica amb qui casar-se i formar una família. Els que varen tenir prou èxit varen tornar a la seva ciutat de naixença per retirar-se, i gràcies a ells es va modificar el llenguatge: molts sollerics encara avui pronuncien la r uvular, i la parla sollerica conté nombrosos gal.licismes, com carrota, arramassar, marxant o peixa, i diverses generacions varen tenir un molt bon domini del francès. A més, gairebé totes les famílies conserven encara avui algun parent a França.

5.- El Modernisme.- Foren precisament els emigrants acabalats els que, al seu retorn, volgueren invertir la seva petita fortuna en la construcció d’una casa. Defugiren de fer-la amb els canons més tradicionals i es decantaren per seguir la moda i les noves tendències de l’època: el Modernisme. És per aquest motiu que els eixamples que es varen fer al nucli urbà durant les primeres dècades del segle XX estan plens de cases amb elements modernistes, com també la nova façana de la Parròquia de Sant Bartomeu i nombroses construccions funeràries de l’època de Son Sang. Fins i tot, Sóller té un museu dedicat al Modernisme, a Can Prunera, auspiciat per la fundació Tren de l’Art.

6.- La U.- A diferència del parlar de la resta de Mallorca, a Sóller es neutralitza la vocal àtona o en u, i per això deim “butiga”, “duru” o “culor” en lloc de botiga, duro o color. Es salven d’aquesta norma molt generalitzada la majoria dels neologismes: foto i no “fotu”, moto i no “motu”, vídeo i no “vídeu”. No hi ha una explicació clara sobre el motiu d’aquesta parla, que sembla que data d’antic, per la qual cosa els lingüistes l’atribueixen únicament a l’aïllament i adverteixen que és un fenomen que s’està perdent. També hi ha lèxic propi com albaïna.

7.- Les taronges i les olives.- En ocasions s’ha rebatejat Sóller com la Vall dels Tarongers per la gran quantitat de tarongers, llimoneres, mandariners i clementiners que hi ha escampats arreu. Juntament amb l’olivera, els cítrics són els conreus més importants i característics del nostre municipi. L’olivera, introduïda pels fenicis i popularitzada pels àrabs i els romans, ocupa la pràctica totalitat del terreny de conreu que no és de regadiu i l’oli va convertir Sóller en un enclau únic dins Mallorca pel que fa a la seva producció i exportació. La taronja, present des de fa cinc sigles, va propiciar un intens comerç amb França des de mitjan segle XVIII. Gràcies a les manipulacions genètiques, Sóller compta amb diverses races que són úniques, com la canoneta, la de cul d’ou, la repica o la taronja de la pua.

8.- Els dúmpers i els martells.- Diuen que Sóller és l’únic municipi que permet la circulació dels dúmpers, un vehicle molt popular en el sector de la construcció i també molt idoni per circular per determinats carrers estrets del municipi i pels camins de muntanya. D’altra banda, i sense sortir del món de les obres, Sóller és també el municipi on hi ha més martells de Mallorca, entenent martell com aquell afegitó fet a la banda del darrere de les cases, adherit a la partió amb el veïnat, per encabir-hi les novedoses cambres de bany i també les cuines quan les cases començaren a disposar d’aigua calenta i es va dedicar una dependència a la higiene corporal.

9.- Les garrovetes del papa.- La cuina sollerica, també gràcies a l’aïllament local i a la influència francesa, és lleugerament diferent a la de la resta de l’illa, més refinada, amb major presència de l’oli d’oliva i dels cítrics. En destaquen les garrovetes del papa, un dolç fet a base de vermell d’ou pujat amb sucre, que actualment només el fan a la pastisseria de Can Frau, i també els ous al plat a l’estil de Sóller, que van acompanyats de sobrassada i puré de xítxols. També s’han trobat receptes antigues de sopes mallorquines que porten albercoc i de panades de xot que contenen cabell d’àngel. També destaca el paté fet a Sóller, amb influència gal.la, i més modernament la marca Gelats de Sóller que s’ha expandit per tota l’illa.

10.- La premsa local.- Sóller també es caracteritza per tenir premsa escrita des de fa més de 125 anys. És un cas únic, en un municipi d’aquestes dimensions, l’existència de dos setmanaris, i escrits en català: “Sa Veu” i “Sóller”. I si ens remuntam uns anys enrere, cal recordar que la temporada 1992-1993 n’hi va haver tres, ja que s’hi va sumar “Esportiu Sóller”. El cas més proper és Manacor, però té tres vegades més població que Sóller i, a més, el que s’edita són revistes, i no periòdics com en el cas solleric.