A principis dels anys cinquanta del segle XX, l’economia de Sóller es va anar redirigint cap a un sector emergent, el del turisme. Després d’una dècada de Postguerra, el comerç de cítrics, la fabricació de teixits o la producció d’oli ja no eren els motors de l’economia local. Aquesta economia s’anava desviant cap a l’oci i l’acolliment dels viatgers que venien de l’estranger.
Sóller, així i tot, era un dels municipis pioners del turisme a Mallorca, i ja a principis del segle XX comptava amb diversos hotels (Marina, Ferrocarril, Costa Brava o Denis) i una oferta complementària que incloïa restaurants amb cuina internacional, viatges amb barca fins a La Calobra i Tuent o excursions per la muntanya. El crac del 29, la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial frenaren aquest incipient turisme. Però, el 1950 amb la vinguda dels clients de Les Hirondelles, procedents de Bèlgica, es va revitalitzar aquest sector en el mateix moment que anava prenent força a tota l’illa. S’ha de recordar que aquest grup fou dels primers que vengueren a Espanya després de la guerra.
La creixent demanda de llits va afavorir l’augment d’establiments on allotjar els turistes, tant de nova construcció com d’adaptació d’edificis unifamilars en hostals o pensions. Fins i tot s’arribà a allotjar turistes a cases particulars degut a l’enorme demanda i la manca d’habitacions disponibles.
Precisament, un d’aquests nous establiments fou la residència Avenida, oberta per Joan Mayol Servera (1927-2013) de Can Falet, al carrer de la Gran Via el 1954.
El casal on es va ubicar aquest establiment va ser construït pel patró i armador de vaixells Joan Mayol Marquès “Falet” (1850-1927), el 1908, sobre un solar de la seva propietat. No es coneix que cap arquitecte hagués intervingut en la construcció, i és possible que el mestre d’obres fos Antoni Martorell Garau “Cassolí”, natural de Campanet. L’agost de 1927 passà a ser propietat del seu fill, el comerciant de fruites, establert a València, Bonaventura Mayol Puig i, l’abril de 1952 recaigué en mans de Joan Mayol Servera, nebot de Bonaventura.
Joan no volgué seguir en el negoci familiar i decidí muntar un negoci d’hosteleria a la casa on havia viscut tota la vida, Can Falet. Segons consta en la descripció que es fa de l’edifici al Catàleg de Béns Patrimonials de Sóller “Can Falet és un bell casal exempt d’estil regionalista, del que destaquen la llarga balconada del primer pis i els brendolats de ferro.
Està constituït per soterrani, planta baixa, i dos pisos, separats exteriorment per línies d’imposta de pedra ressortida i motllurada, culminat per un voladís tot de pedra format per una motllura que suporta una filada de lloses i una canal que amaga la coberta de teules a doble vessant (…). Les bellíssimes portes de dues fulles estan adornades amb relleus i decoració incisa de flors i fruites, i estan protegides de la pols del carrer per unes persianes. A cada banda del portal s’obre una finestra balconera de constitució semblant al portal principal, amb un original brendolat amb motius geomètrics i florals que es repeteixen a totes les finestres i al balcó de la sala noble”.
Tretze habitacions
Retornant a la història d’aquest establiment, aquest obrí l’any 1954 dotat amb tretze habitacions, onze dobles -susceptibles de ser per a tres persones- i dues d’individuals. En total es podia donar cabuda a 31 persones. Tot i que la sala de banys era comunitària, totes les habitacions disposaven d’un lavabo amb aigua calenta i freda. Si bé inicialment fou declarat com a residència passà posteriorment a ser pensió i finalment un hostal. Aquest canvi de nomenclatura es devia simplement a qüestions fiscals.
A l’Avenida s’hi oferia pensió completa i el seu personal estava format bàsicament pel nucli familiar, tot i que podia comptar amb ajuda externa de manera puntual.
Segons contava el propi Joan Mayol, “la incursió dels turistes de Les Hirondelles va canviar en certa manera la vida de la vall. Les dones estrangeres vestien diferent a les mallorquines, eren considerades més “obertes” i foren una autèntica novetat per als homes sollerics”. Recordava Joan “que la seva manera de vestir cridava força l’atenció: hi va haver turistes que varen rebre notes on se’ls explicava com havien d’anar vestides per no atemptar contra la moral imperant a l’època. Sens dubte, foren una irrupció d’aire fresc en les nostres vides”.
