El vaig conèixer fa molts anys, una matinada del mes d’abril, quan per motius de feina, era obligat anar a veure l’oficina del cadastre, per tal de comprovar la qualificació urbanística d’algun terreny o verificar la superfície construïda d’algun immoble. Em va sorprendre el seu posat seriós, reforçat per aquells bigotis, però eficaç, a l’hora de trobar i identificar ràpidament el polígon i parcel·la sobre el qual l’immoble en qüestió estava ubicat.
Més endavant vaig la tenir la possibilitat de conèixer-lo mes a fons quan em van posar al front de la Regidoria de Hisenda de l’Ajuntament de Sóller, i gràcies al qual, puc dir, tal vegada jo hagi après a valorar les difícils virtuts de la humilitat, la cordialitat i la simpatia.
Durant els quatre anys que vam treballar junts, em parlà de la seva feina, de les persones que havia conegut. Dedicava hores a explicar-me el funcionament de la oficina del cadastre, de les fitxes de la rústega i urbana, de les ponències de valors, dels codis alfanumèrics i de la cartografia cadastral. Em parlà d’ell i de la seva vida.
Mai no va deixar d’atendre ningú amb la seva particular dedicació i enorme saviesa quan l’esperaves per comentar-li algun expedient, i quan finalment et tocava el torn, quasi sempre et donava la solució jurídica al problema que li havies plantejat.
Aquella petita oficina, saturada de documents, planells, certificacions, models 901 i 902, estava saturada també, gràcies a ell, d’humanitat.
Recordo, entre molts d’altres, un dia quan a la Sala Magna de l’Ajuntament de Sóller vam fer la presentació del PIC (Punt d’Informació Cadastral) del qual evidentment, ell seria l’encarregat.
Hi va assistir el Director General del Cadastre del Govern Espanyol i tots els directors generals, gerents i mes personal de les oficines cadastrals de totes les comunitats autònomes.
Com que ens van indicar que al final de la presentació es faria una prova per tal de mostrar el funcionament de la esmentada oficina, es va passar dies arreglant la fitxa cadastral de l’edifici del mateix Ajuntament per tal que tot sortís a la perfecció.
Després, el Director General del Cadastre el va fer pujar a l’estrada per a fer la prova i ell, impassible, a diferència de nosaltres, amb aquells posat seriós que el caracteritzava, es va asseure davant l’ordinador, el va teclejar ràpidament amb la informació que li era facilitada i els documents van començar a fluir ràpidament per la impressora amb perfecta precisió.
A vegades, quan pujava a l’arxiu municipal, departament que ell coneixia a la perfecció, l’havia de trucar perquè m’ajudés a tornar a fermar els lligalls que prèviament jo havia consultat.
Ets la millor “jefa” que he tingut em deia rient, i jo tornant a posar els toms al seu lloc sempre li responia que els vertaders caps de l’edifici eren ells, els funcionaris, els qui serien recordats per la seva feina, i especialment ell pel seu tracte afable i humà.
Tanmateix, si algun dia hagués estat la seva “jefa” jo pensava i segueixo pensant, que no era ni seria mai la meitat de bona de lo que ell es mereixia.
Descansi en pau.
