Desconsideració. Sí. Perquè d’altra manera no es pot qualificar el tractament que ha rebut la Banda el passat mes de juny i ara que ja han passat unes setmanes i els ànims s’han asserenat, creim que és un bon moment per a donar a conèixer els fets.

El primer embat  contra el respecte que ens mereixem vengué d’algun responsable de l’Ajuntament de Deià. El fet és que des que es creà la Banda de Música de Sóller, fa uns dotze anys,  hem estat convidats cada any, sense faltar, a participar a les festes de Sant Joan. Hem fet els que se’ns ha demanat. Algunes vegades han estat concerts i darrerament eren passa-carrers. Nosaltres hem complit l’encàrrec i el Consistori deianenc també. Tenim la consciència d’haver fet les coses bé, entre d’altres raons, perquè mai no s’ha queixat ningú i sempre hem estat molt ben tractats. Però enguany, quan nosaltres ens estàvem preparant per a la nostra cita  amb els deianencs, ens hem assabentat que no comptaven amb nosaltres i que s’havien contractat els serveis d’una altra banda. No passa res. L’Ajuntament fa el que creu més convenient i no té per què donar explicacions a ningú i nosaltres no les hem demanat. Repeteixo: no hem demanat explicacions. El que sí vàrem fer va ser queixar-nos pel tracte que se’ns havia donat. Creim que el correcte, més després de tants d’anys, era posar-se en contacte amb nosaltres i dir-nos que es prescindia dels nostres serveis. I ja està. No passa res. És el que fan les persones educades. És el que fan les persones que respecten i consideren els demés. Més encara si tenim en compte que a la nostra banda i ha jovent de Deià. Què elegants haurien estat si, avui que tots anam amb el telèfon a la butxaca, l’haguessin utilitzat i ens haguessin dit que no comptaven amb nosaltres! Però, a la persona responsable de la decisió no se li va ocórrer i, davant la queixa expressada pel nostre director per la forma en què s’havia procedit, lluny d’acceptar el seu error, encara es posà de retalons dient que no havia de donar explicacions a ningú. Nosaltres no n’hi demanàvem. Una tal actitud solament pot ser conseqüència de no saber estar on s’ha d’estar i com s’hi ha d’estar.

Mirin, jo crec que hi ha un fet capital que diferencia la persona prudent de la que no ho és. El primer, el prudent, conscient de les seves limitacions, va sempre amb peus de plom i valora contínuament els seus actes. Així és capaç de sorprendre’s a si mateix un segon abans de ficar la pota i té temps d’aturar-se i rectificar. En canvi, l’imprudent, quasi sempre posseïdor d’una ignorància oceànica, va tranquil. Rega de pla i és atrevit. Com a les relacions directament proporcionals, com més parla, com més actua, més mostra el llautó i més fa paleses les seves mancances. I ja saben que val més tenir dos dits al front que una quarterada a l’Horta. Tal com varen anar les coses, molt em tem que ens trobam davant el segon cas, el de l’imprudent, i en conseqüència, no crec que la persona o persones que decidiren prescindir de nosaltres d’aquesta manera tan grollera tenguin la consciència d’haver actuat malament i és molt probable que considerin la nostra queixa fora de lloc. Si és així, més em ratificaré amb el que aquí manifest.  Què poc costa quedar bé!

La segona envestida contra la consideració que ens mereixem vengué de més aprop. Vengué  del Port de Sóller. De les passades festes de Sant Pere . El fet és que, també com cada any, vàrem ser convocats a una hora determinada per acompanyar la processó que es fa després de la missa i el pregó. Per motius que ara no vénen al cas, l’acte va acabar dues hores després del previst i finalment es va suspendre la processó. Els components de la Banda són gent que té les seves coses a fer. Són gent com vostè, lector, que tenen les seves obligacions, compromisos o… res que fer i no poden ser citats a les vuit i tenir-los dues hores esperant a disposició del què calgui. Això és inacceptable i és una manca de respecte. És una altra mostra de l’alegria en que uns, desconsideradament, disposen del temps dels altres. Això, creguin-me, no tornarà a passar entre d’altres coses perquè no sabem si l’any que ve hi haurà músics suficients per acompanyar la processó. Ara els assegur que no. No obstant, i a diferència del cas anterior, aquí sí podem dir que algun responsable del Port es va dirigir a nosaltres per a presentar-nos les seves excuses.  Probablement aquesta persona, educada, no era el responsable de l’embolic i, en canvi, va tenir prou enteniment  com per a procedir com ho fan les persones assenyades.

Per acabar vull reivindicar, en el meu nom i crec que en el de tota la Banda de Música, el dret a ser tractats amb la consideració que ens mereixem. La nostra agrupació està formada majoritàriament per gent molt jove que necessita tenir bons exemples i aquests són especialment exigibles a tots aquests autoanomenats servidors públics que estan on estan perquè ells volen. Ningú no els ho ha demanat. L’arrogància de la que fan gala tan sols pot ser el producte lògic del seu desconeixement i algú els ho ha de recordar, de tant en tant, que cobren el seu sou dels impostos que pagam els demés i que el menys que poden fer és ser educats i tractar-nos a nosaltres, els administrats, amb un mínim de res-pec-te.