Participar a cerimònies clarament bèl·liques, beneint armes i artefactes que maten persones i provoquen molt de dolor.
Compartir actes amb persones que, aprofitant la situació  actual, exploten econòmicament els seus germans.

Que miren a un altre lloc quan hi ha tantes persones víctimes d’un sistema que els impedeix viure amb dignitat, que pateixen la crisis.

Estar al costat dels qui ofeguen amb les seves decisions els més dèbils i no els deixen exercir els seus drets fonamentals, i que veuen dia rera dia trepitjada la seva dignitat, sense dir res.

Compartir taula amb els poderosos, mentre hi ha milers de germans que sobreviuen amb el poc que tenen.

Que no alcin la veu contra la desesperació de la mare angoixada per no poder alimentar-se ni a ella ni els seus fills.

Que no denunciïn la soledat de l’ancià abandonat, del jubilat que renuncia a pendre els medicaments per manca de doblers.

No els estranya, i fins i tot potser compartim, que no alcin la veu contra aquestes situacions que Jesús bé ho condemnà.
L’explotació del germà pel germà.

I sí els estranya.

Que alguns s’impliquin en la lluita contra les injustícies.

Que alguns aixequin la veu per denunciar tantes consciències adormides, tants cors endurits que fan molt difícil la sortida d’aquesta crisis.

Que alguns assisteixin a un acte social per mor de ser dues persones del mateix sexe, sense tenir en compte que són persones en dret a ser respectades.

I aquestes situacions sí que Jesús les defensà amb la força del qui estima i vol el bé per a tota la humanitat.  

Siguem coherents, i si als qui ens deim creients, llegíssim els esdeveniments amb el cor i a la llum de l’Evangeli  segur que sempre hi trobaríem una resposta.