Pot quedar Mallorca sense palmeres en passeigs i jardins? L’opinió dels experts és que sí. L’illa va de camí a perdre la batalla contra el becut vermell, l’escarabat volador que afecta les palmeres fins al punt que les condueix irremeiablement a la seva mort si la plaga no es combat a temps, i amb perseverança.

Aquesta asseveració la comparteix Juan Fernández, un expert podador de Sóller que duu més de 25 anys a l’ofici d’escalar pels arbres i que en el darrer lustre s’ha vist obligat a combatre la plaga que afecta centenars d’aquests arbres a la nostra comarca. “Molts d’ells irremeiablement els hem hagut de talar perquè ja era impossible la seva salvació”, assegura amb pena. Demana més conscienciació amb aquest greu problema i més ajudes institucionals per lluitar contra el pitjor enemic de les palmeres que ornamenten jardins i passeigs de molts indrets de Mallorca.

Però, què és el becut vermell? Aquest animal és un escarabat volador que va arribar a la Mediterrània occidental procedent d’Indonèsia i que a Mallorca va arribar fa una mica més de cinc anys. En l’actualitat la plaga s’escampa per tots els municipis de Mallorca excepte els de Deià i Escorca, on encara no ha estat detectat.

El becut fa el niu a la corona de les palmeres, on cada exemplar femella pot posar fins a 200 ous en una sola vegada. Els ous donen lloc a unes larves que es dediquen a excavar galeries en el tronc de la palmera a la recerca del seu aliment. Amb la metamorfosi, la larva ja engreixada passa a tenir forma de pupa, i d’aquí a capoll que una altra vegada donarà lloc a un altre escarabat de morrut.

La història es repeteix tots els mesos de l’any, encara que la seva incidència disminueix en els mesos més freds, perquè aquests animals tenen un cicle de vida continu.

Juan Fernández explica que la plaga només es combat amb tractaments de xoc sistèmics i de contacte per tal de neutralitzar les larves que hi ha dins del tronc. “Es tracta de donar una dutxa a la copa de l’arbre que ha de repetir-se cada 35 dies per garantir l’eradicació de la plaga”, descriu el podador, que afegeix que els tractaments han de donar-se seguint els consells de personal qualificat “perquè al cap i la fi és verí”. “El problema -diu- és que la plaga és difícil de detectar i només es veu externament quan ja està molt avançada i el rovell de la palmera comença a perdre la seva verticalitat respecte al seu tronc”. Arribada a aquesta situació el millor és donar una poda mecànica a l’arbre, sanejar-lo, eliminar tota la podridura i començar un tractament de xoc que ha de repetir-se cada mes.