Ens ha deixat un bon amic. Una greu malaltia ha acabat amb la seva profitosa vida.

Fórem companys de feina. Quan l’any 1966 vaig començar a treballar a Mare Nostrum a Sóller, en Biel ja feia quatre anys que hi era. El vaig substituir quan va passar de delegat a Mútua Balear -mútua patronal d’accidents de treball-, escindida per llei estatal de Mare Nostrum, càrrec que va tenir fins que Mútua Balear, el desembre de 1979, va tancar la delegació de Sóller, tornant en Biel a les oficines de Mare Nostrum, fins que l’any 1993, AXA, la nova propietària de Mare Nostrum, va decidir tancar les delegacions als pobles. En Biel, ja amb minvada salut, va accedir a una ben merescuda prejubilació.

He contat tot això, per recordar el nostre comú itinerari laboral i també que en Biel me va acollir l’any 1966 com un germà. Me va ensenyar tot el que sabia i el que havia après aquells anys, traspassant-me moltes de les seves dots: l’amabilitat i paciència amb els clients, el seu perfeccionisme amb les feines. La seva lletra, preciosa i molt clara. Els registres de sinistres i de pòlisses, escrits seus, que encara conservam a l’oficina, ho demostren.

I també per recordar, lo molt que ens apreciàvem i estimàvem.

No debades passarem 27 anys fent feina junts.

Un bon amic dels dos, qui tampoc ja no hi és, ens demanava com ho fèiem per no barallar-nos. Senzill. Amb en Biel era impossible barallar-se.  Amb mi també era bastant difícil.

La família, això sí que ho tenia molt gelós. La dedicació a sa mare -Madò Apol.lònia. Cuidant-la amorosament els darrers anys amb l’ajuda de la seva dona i fills.

I a la seva dona. Com estimava a n’Aina!. No ho podia amagar quan parlava d’ella.

I els seus fills, En Biel i Na Teresa. Com gaudia contant-me les seves fetes infantils i després, més endavant, els seus èxits.

No parlem ja dels seus néts, el duien venut. Quan xerrava d’ells els ulls se l’hi encenien. Era tot un padrinàs.

De la seva jubilació, record la seva il.lusió i dedicació a l’hort del Camp Llarg. El tenia molt ben cuidat i preciós.

Sempre pujava carregat de fruita i verdures. S’aturava a l’oficina per mostrar-me tot satisfet el fruit del seu treball.

I la cuina? Com li agradava cuinar. I en sabia molt. Havia heretat de sa mare moltes receptes i la forma senzilla de cuinar-les. En tenc de seves apuntades a la meva llibreta. Les m’explicava amb tots els detalls.

Les seves diàries caminades amb n’Aina. Els darrers anys davallaven a peu al Port i després pujaven amb el tramvia. Els dos trajectes ja eren massa per ell.

I la seva gran afició als viatges. S’apuntava a quasi tots els de l’Inserso i de la tercera edat, amb un bon grup de matrimonis amics. Un d’ells me contava que en Biel, malgrat la greu mancança de vista, gràcies a la seva bona memòria era el millor guia en els viatges. I quan tornava a Sóller, venia a l’oficina i els me contava ben joiós. Hem anat allà, hem vist allò, hem estat aquí, hem menjat això…

Molt bé Biel, Malgrat les teves mancances de salut, gaudies molt de tot.

Biel, la teva vida ha estat ben profitosa, i tots els que t’estimam, l’apreciam i agraïm. Gràcies.