La barra de Can Tamany presideix alguns dels actes de la Fira i el Firó com a símbol de la gesta de les Valentes Dones, Francisca i Catalina Casasnovas de Can Tamany.

Acompanya les Valentes Dones en la majoria dels actes en els que participen durant aquests dies, com per exemple la seva investidura ahir vespre a la Parròquia de Sant Bartomeu, i se li atorga un protagonisme que no té cap altre element de la festa.

Fins i tot, les Valentes Dones nomenen cada any un home per portar-la; un personatge a qui popularment se l’anomena “barrut”, tot i que sigui una perfecta desviació del significat autèntic de la paraula que així ve a simbolitzar la persona que porta la barra.

Juntament amb una imatge de la Mare de Déu que es situa al costat de l’altar major de la Parròquia i que algunes fonts sostenen que fou mutilada pels mateixos sarrains durant el saqueig de l’església, que alguna vegada ha estat objecte d’homenatge durant les festes, són el que podríem considerar les dues relíquies que es conserven de l’època en la que Sóller va patir i superar amb prou èxit l’atac moro.

La barra de Can Tamany és una vara de fusta de morer, d’aproximadament un metge i mig d’alçada i un diàmetre d’uns dotze centímetres. Presenta un crui de dimensions considerables degut a la dilatació i la vellura i signes d’haver patit algun atac de corc. Però, en general, es pot dir que presenta un bon estat de conservació, especialment si es té en compte que té un mínim de 452 anys.

La barra és actualment propietat de Ramon Oliver Castanyer. Ell i la seva família la tenen en un lloc preferent de la seva casa pairal, Can Quic del camí del Dragonar, i se’n cuiden de mantenir-la en el millor estat possible per tal que pugui perdurar durant molt més temps.

Cada any la cedeixen a l’Ajuntament perquè pugui ocupar el lloc que mereix durant les festes, i posteriorment la recuperen i custodien.

El mateix Ramon Oliver explica que el seu padrí Antoni Oliver Oliver va adquirir la finca de Can Quic l’any 1901 a l’industrial Antoni Mayol Simonet, que havia emigrat a Nancy (França). Amb la casa hi va anar implícita la barra de Can Tamany, que ja aleshores era “venerada” com en l’actualitat.

Antoni Mayol havia estat propietari tant de Can Quic com de Can Tamany, la qual cosa explica que la barra passàs d’un lloc a l’altre.

En l’obra “Islas”, obra d’Esperanza Mayol Alcover, la que podria ser una parenta de l’antic propietari de Can Tamany, l’esmentat Antoni Mayol Simonet, relata des de Puerto Rico alguns dels fets de l’11 de maig de 1561 i comenta que “la finca de Can Tamany va passar de generació en generació fins arribar als Guillem Alcover”.

La prova del trasllat

I diu: “La tranca fou traslladada a Can Quic com a mut testimoni de l’heroica proesa d’aquells aguerrides dones a les quals la història coneix com les Valentes Dones”. I segueix el relat comentant que cada any es realitza la batalla entre moros i cristians i una processó fins a l’Hospital en la que es porta la barra de Can Tamany engalanada amb cintes i flors.

Els historiadors no es posen d’acord en la veracitat del passatge de les Valentes Dones, davant la manca de testimonis documentals de l’època. La barra de Can Tamany podria estar també en entredit. O, essent en realitat la barra d’aquella casa, podria no haver servit per colpejar els que pretenien saquejar aquella casa del fora vila solleric.
Tot i això, tal i com diu Ramon Oliver, “sempre necessitam tenir alguna senyera, veure’ns-hi reflectits”, tot i que reconeix que l’episodi de les Valentes Dones podria ser sols una llegenda.