Als voltants de 1930, l’Estació Telegràfica de Muleta, al Port de Sóller, era un dels pocs centres de comunicació per ràdio gestionats per civils que enllaçaven Mallorca amb la península. Per la seva importància estratègica, estava defensada i protegida per un destacament del Cos de Carrabiners de l’Estat. El 20 de juliol de 1936, un grup de suboficials insurrectes del Quarter de Cavalleria es desplaçà des de Palma fins al port de Sóller per apoderar-se de l’Estació Telegràfica per la força.
En defensa de l’estat legítim i complint les ordres que tenien encomanades, els guàrdies defensaren l’estació de radio i repel·liren l’agressió. A l’escaramussa resultà mort un dels atacants, el tinent Javier Lizasoaín. L’any 1938 s’obrí una subscripció popular per erigir una creu commemorativa en record del suboficial difunt. Fou dissenyada per l’escultor Joan Alcover i quedà instal·lada poc temps després al lloc aproximat on morí.
En canvi, els carrabiners i alguns radiotelegrafistes foren detinguts per les autoritats militars i es veieren sotmesos a un procés sumaríssim, sense cap garantia processal. El sergent Manuel Braulio, el caporal José Muñoz i els carrabiners Antoni Vallespir i José Gil foren afusellats, i d’altres companys seus foren condemnats a la presó.
Aquesta és la història molt resumida de l’anomenada creu de Muleta.
Amb aquests antecedents, resulta difícil d’entendre la iniciativa del govern municipal de traslladar la creu a primera línia de la platja, emparant-se en la necessitat de protegir-la. L’argumentació que addueix és inacceptable en una societat democràtica que ha de potenciar la reconciliació com un dels valors fonamentals de convivència. I invocar la seva importància patrimonial és, simplement, insostenible.
El seu interès, si és que en té, no procedeix de la seva antiguitat, ni del mèrit artístic ni estètic, ja que consisteix en una simple creu de pedra i una inscripció. Ni tan sols es troba inclosa en el catàleg del patrimoni municipal. L’únic valor que se li pot atribuir és de caràcter històric, relacionat amb la guerra 1936-1939. Per aquest mateix motiu, es troba afectada per la Llei de Memòria Històrica i, en conseqüència, qualsevol actuació que s’hi faci està sotmesa a les directrius d’aquesta llei.
En el seu articulat, la llei desaconsella canviar de lloc qualsevol monument funerari que faci referència a la guerra. Al mateix temps, obliga a substituir les llegendes de les làpides referides a una sola facció per altres inscripcions commemoratives de les víctimes de qualsevol dels dos bàndols contendents.
Des del Grup de Recerca i Estudis Sollerics (GRES) creim, idò, que la creu ha de mantenir-se al lloc on està. En cas d’obstinar-se en gastar diners i traslladar-la, creim que l’únic lloc possible seria el cementeri, com a monument funerari que és. Qualsevol de les dues solucions ha de comportar necessàriament la substitució de la inscripció que ostenta per una altra més adequada a l’època que vivim. Si el consistori ho hagués fet abans, tal com se li ha demanat des de diverses instàncies i en èpoques distintes, probablement no s’hagués arribat a la situació actual.
D’altra banda, volem manifestar la nostra sorpresa per la celeritat i diligència amb les quals han actuat els responsables municipals de Patrimoni en aquest cas, i els demanam el mateix zel i rapidesa en el tractament d’altres elements patrimonials realment valuosos que precisen una intervenció immediata. Ens referim, entre d’altres, a la neteja de les capelletes del Viacrucis dels carrers, a la restauració de la creu de terme del coll de Sóller, a la protecció del nucli antic de la població, o a la localització i reinstal.lació, al lloc que ocupava, del monument de Josep Llimona desaparegut del cementeri municipal.
