La nostra mare va morir no fa massa i poc consol trobam en aquests moments. Anar al cementiri és ara per a nosaltres una manera de sentir-nos un poc a prop seu, i enllestir de flors la seva tomba, una forma de sentir que encara podem seguir fent alguna cosa per a ella, malgrat ja no hi sigui… Com li agradaven les flors quan estava entre nosaltres! Una de les darreres coses que va fer, dos dies abans de partir, va ser ensenyar-nos a exsecallar els rosers del jardí.
Allà ens trobam gent que sent el mateix, que visita aquells que varen estimar i que perderen, tant si fa un mes, com un munt d’anys. Al cementeri la gent es saluda amb respecte, no hi ha preses, hi ha amor i silenci. La gent va amunt i avall amb flors i ramells, regadores i graneres, com a símbol de vida, en un intent de que els qui no hi son sentin que no els oblidam i seguim cuidant del seu espai…
No fa ni dos mesos que la nostra mare està al cementeri i ja fa dues vegades que algú sense escrúpols ni sentiments li ha robat les SEVES flors. Unes flors que hem comprat o sembrat per a ELLA. Qui pot, sense remordiments, robar a un difunt?. No m’hi entra al cap quina mena de persona pugui ser… No té ningú estimat baix terra aquest que profana les tombes dels difunts dels altres? Quina mena de rapinyaire és aquell que vigila les tombes del difunts més recents i espera que estiguin sols i indefensos per robar-los les flors?…
Ens consta que la nostra mare no és l’única a la que han robat, que moltes altres persones han tengut la mateixa ingrata sorpresa quan arriben al cementeri i troben la seva tomba sense aquell ram o ramell que hi dugueren. Què podem sentir?, just RABIA, DOLOR i INDEFENSIÓ. Ràbia per el robatori en si. Dolor quan comproves que aquell ramell que has triat i duit allà, acompanyat de llàgrimes i resignació, per oferir-lo a ta mare en senyal de record i de vida, simplement JA NO HI ÉS. Indefensió per què no sabem que fer ni a qui acudir per denunciar-ho…
Just ens queda escriure per deixar constància del que sentim i com a crida per si algú en sap res, per si algú ha vist res. Potser si molts estam alerta puguem aclarir el misteri i que deixin de produir-se robatoris tant covards. Per favor, no deixem de denunciar qualsevol cosa que ens sembli sospitosa.
I acabar demanant a qui sigui que es dedica a robar al cementeri, que per favor deixi de fer-ho, que reflexioni. Hi ha tants motius que no cal esmentar-los. O de la mateixa manera volem fer-li saber que si decideix continuar robant als difunts, que té negoci per a estona, ja que això no farà que nosaltres, ni molts altres familiars imagino, deixem de dur flors i ramells als que estimam i ens han dit ADEU. Nosaltres necessitam seguir fent-ho i la nostra mare es mereix totes les flors del món. Si algú les hi roba, allà ell amb la seva consciència. Algun dia es trobarà de cara amb el mal que està fent i el dolor que infringeix.
