Com a mare anglesa de bessons, Thomas i George Walker, els quals assistiren durant 9 mesos a l’escola de Ses Marjades, m’agradaria dir que va ser un privilegi per als meus nins haver-se pogut introduir dins la vida escolar sota l’excel.lent direcció de’n Carles. Arribaren nous a una petita classe de Sóller sense saber dir ni una paraula en català. No puc ni imaginar lo complicat que va poder arribar a ser per  en Carles intentar ensenyar i, a la vegada, atendre les necessitats de dos tímids nins anglesos que ni entenien l’idioma ni el parlàven.

No puc negar que passava pena pels meus fills: hi ha algun pare o mare que no es preocupi quan els seus fills comencen l’escola? En canvi, al llarg dels mesos, vaig veure com els meus bessons florien. Ses Marjades els hi va oferir una experiència única i els va ajudar a despertar la seva curiositat. Era una escola petita però maravellosa. Els nins varen aprendre a formar part d’un petit equip amb el que gaudiren i amb el que no trobaren res a faltar! Fins i tot aquell servei de menjador va ser una experiència fenomenal que no trobes a altres parts del món.
És amb tristor que llegeixo la situació en què es troba ara l’escola de Ses Marjades. Nosaltres hem tornat a Anglaterra però alguns dels nostres  records més intensos i bonics  són aquells dels primers dies de’n George i Thomas a Ses Marjades. Per favor, no perdeu allò que és bo, ho lamentaríem en el futur.

Gràcies, Ses Marjades.