Era el Nadal de fa dos-cents tres anys, concretament el dia 26 de desembre de 1809, en ple Nadal, temps de guerra, encara que l’exèrcit francès mai va posar un peu a Mallorca.

Algunes notícies de les batalles ocorregudes a la Península es comuniquen a través de vaixells que arriben al nostre port en condicions més que perilloses, els han de tenir ben amarrats per navegar amb algun corsari a la vista, i sense més llum que les que proporcionaven la lluna i les estrelles.

I això era el que feia, entre altres, el patró Ventura Costa procedent de Arenys i portador de noves sobre l’aixecament del setge de Girona i la retirada de Sant Feliu i Palamós per l’exèrcit francès. Va dur la notícia a bord del seu petit llaüt de càrrega variada majorment composta de ferro i dogues, era ell mes de març d’aquest any de 1809.

En el nostre Port també es viuen situacions de nerviosisme, sobretot amb la valisa de correu per mar, aquest mateix any la Junta Superior de Govern modernitza el servei de correus per transmetre les notícies per les Illes i recupera la tan polèmica Junta de Sanitat suprimida des de 1805.

Són anys en els que el consistori va prendre decisions importants per a la eficient gestió econòmica i proposa canvis en la configuració física del Port, que d’alguna manera han arribat fins als nostres dies. Les recaptacions dels vaixells entrats a lliure “plática” (en bon estat sanitari) servien per a la construcció dels molls, i els molls en bon estat de construcció, conservació i refugi facilitaven l’arribada de vaixells i per tant del comerç per mar des de la nostra costa.

El tinent de batle Joan Canals, els regidors Bartomeu Morell, Rafael Bernat, Antonio Morey i Pere Joan Colom, reunits a la sala capitular de l’Ajuntament acorden i resolen per unanimitat que es conclogui aquest any el moll, augmentant en vuit vares de longitud (gairebé set metres) del projecte original dissenyat per l’enginyer Onofre Gomila.

La rectificació encara que petita, no havia de ser un tema intranscendent sent les mesures i detalls de la construcció així com qualsevol eventualitat que es pogués presentar ser tractada amb el màxim interès, detall i rigor, encara que no mancat d’enfrontaments pel control dels passaports de passatgers, la sanitat, els imposts de la Hisenda Reial i el que es cobrava a cada vaixell per les presents obres.

En aquesta reunió es nomena un director d’obres, l’Honor Rafael Bernat i un substitut, Antoni Morey, amb una dieta el primer de vuit sous diaris. També es donen instruccions precises per envoltar amb un cordó de marès de bona qualitat el moll i s’encarrega d’aquesta tasca al mestre d’obres Marcos Cabrera perquè s’embarqui i desplaci a la vila d’Andratx perquè dugui el que sigui necessari. Així mateix es mana construir una caseta per al cap sentinella del Port, tot seguit es nomena un nou recaptador (exactor) per cobrar als vaixells que entrin a Port i poder dur a terme amb aquesta recaptació les obres que s’estaven realitzant, cosa que es feia però es veu que els resultats no varen ser els desitjats.

Davant això el consistori li recalca que paguin tots, tant si aquest dia es treballa al moll com si no.

Com a últim punt se li fa saber aquest acord a l’Honor Antonio Aulet, recaptador del Port, exigint-li que reti comptes corresponents de l’anterior impost que gravava la càrrega i descàrrega dels vaixells, i se li commina a lliurar les claus de la caseta de l’altre moll on duia a terme la seva tasca.

Els nostres predecessors varen ser ben conscients del potencial de la petita rada en el futur, que encara que sempre activa, estaria per conèixer anys de major gloria en aquest mateix segle, sent sortida i entrada única als béns de consum, notícies i font de l’important tràfic d’idees i persones.

Aquests primers passos en intentar controlar els ingressos dels vaixells per les ampliacions dels molls, la petició a principis de l’any 1813 de la construcció d’una llanterna per orientar les entrades a Port a la nit juntament amb la demanda per poder instal.lar el primer mestre d’aixa són algunes de les passes que es varen donar ara fa cent anys.
Per cert, aquest primer mestre d’aixa que va residir aquí nomia Pere Riera i va cursar una petició per instal.lar-se en un cobert mig ruïnós per tal de tenir les eines a resguard del temps situat baix el castell del Port i quelimitava amb la caseta dels encarregats de les rendes reials.

Totes aquestes actuacions i demandes, unes durant el Nadal del 1809 i altres a l’entrada d’any de 1813 varen ser el punt de partida d’un futur no mancat de complicacions, avenços i retrocessos que donarien un important avanç a l’activitat del Port en aquest segle.

Això va succeir en la Vila de Sóller, al Reyno de Mallorca.