En resposta la carta apareguda el passat número del seu setmanari, signada per Andreu Sastre i en la que es feia menció a la meva persona, entre d’altres coses, vull fer algunes puntualitzacions.

En primer lloc, he de dir que Andreu Sastre diu mentides. Mentides que tenen testimonis perquè quan parlava amb mi per telèfon (tres vegades distintes, però quasi seguides) jo estava amb una altra persona, disposada a dir si és veritat el que dic  o no. L’altra persona no sentia el que deia el meu interlocutor, però el que jo deia sí.

Per una banda el Sr. Sastre pretenia tenir un tracte de favor per damunt la resta de sollerics (no entenc de què es queixa). Demana justícia i pretén un tracte de favor??? Un tracte de favor per botar-se la norma establerta a una ordenança municipal de circulació, aprovada per l’Ajuntament. Vostè l’incompleix  en el seu article 40 i pretén passar per damunt tota la resta dels seus conciutadans. I vostè parla de privilegis… Qui pretén tenir privilegis? Sr. Sastre, ni jo ni ningú dels que vostè esmenta a la seva atenta i instructiva carta podem passar pel alt el que diu una ordenança municipal. Però vostè demana justícia perquè li donem un tracte especial. Més aviat és una injustícia. No ho creu?
Per altra banda i la més important per a mi, referida a la meva persona, vostè sap ben cert que jo en cap moment li vaig dir que si no tenia doblers era problema seu i que sí que li vaig proposar, no botar-me l’ordenança com vostè pretenia, més aviat donant-li algunes solucions. Jo mai seria capaç de fer una expressió grollera com vostè m’atribueix. No ho faria ni ho he fet mai en la meva vida, entre d’altres coses, perquè mai no sabem que ens pot passar a cada un de nosaltres el dia de demà.

No conti mentides ni intenti confondre la gent. Li podria dir moltes altres coses però no ho faré perquè no és el meu comès, però vull aprofitar per alabar la tasca que fan els meus companys del servei d’ORA i la Policia Local. Vostè no volia justícia que és el que demana el seu escrit, vostè volia poder fer el  que li dóna la gana i, a damunt de tot, passar per damunt tots els ciutadans d’aquesta Vall que sí que compleixen amb el seu deure. Els ajornaments de pagament de les retirades de grua, per raons òbvies, no estan previstos a l’ordenança.  Vostè volia un tracte especial per damunt tothom.