Malgrat el mig grau de parentiu que hem tengut durant quasi tota la vida, no va esser fins fa uns pocs anys que ens relacionàrem i arribàrem a tenir una gran amistat. Les partides de billar que disputàvem en el Centro eren el millor punt d’encontre, i quan no era a través d’aquest mitjà, eren les tertúlies, a la terrassa d’aquest local, a on debatíem tots i cadascun dels temes d’actualitat. Tenies un genió molt curt, però noble, al cent per cent.

Arran de la meva greu malaltia, al mes de març, no me faltaren en cap moment els teus ànims i encoratjaments, fins que malauradament, poc temps després, va voler el destí aferrissar-se amb tu i acabar amb la teva vida.

Vaig rebre, circumstancialment, la trista notícia fora de l’illa i això em va enfonsar moralment. Ara només deman per la teva esposa Antònia i els teus fills, dels que tant gojós te senties, molts d’anys de vida per pregar per a tu.

Amic, descansa en pau.