Vaig entrar a militar a Esquerra i a les JERC ara farà 9 anys. No me n’he amagat mai, al contrari. Entrar-hi ha significat -i significa encara avui- un gran enriquiment personal.

L’any 2007, un grup de bunyolins cansats de veure com funcionaven de malament les coses per l’Ajuntament, decidírem presentar-nos sota les sigles d’Esquerra Republicana a les eleccions municipals. Per sorpresa de tothom traguérem un regidor. Com a membre d’Esquerra-Bunyola vaig ocupar el càrrec de secretària d’Organització i Finances fins fa un any i mig. A més, farà tres anys que som la portaveu de les Joventuts d’Esquerra Republicana a les Illes Balears. És cert, per tant, que som el que en diuen avui un “personatge públic”. Públic, simplement, perquè don la cara a l’hora de defensar unes idees o accions determinades; entra, per tant, amb el càrrec que qui ho vulgui pugui opinar sobre el que dic, el que faig i, fins i tot, sobre la meva persona.

Durant tots els anys que vaig ser membre d’Esquerra-Bunyola haguérem de patir, tots el que en formàvem part, els atacs personals constants que ens dedicava el Partit Popular -partit que governava i governa encara avui a Bunyola-, en concret alguns dels seus regidors i membres. Descrèdits personals al regidor d’Esquerra eren constants a les sessions plenàries. Espectacles totalment lamentables que ens agafàvem més a rialla que no d’altra manera pel fet que qui quedava en evidència eren ells i no nosaltres.

Com deia fa un any i mig que ja no form part activa ni orgànica d’Esquerra-Bunyola. Per tant, la meva activitat política al municipi és mínima.

Tota aquesta explicació és per posar en situació el lector. El motiu d’aquest escrit no és altre que voler acabar d’una vegada per totes amb la manera grollera i de descrèdit que té el Partit Popular de Bunyola de fer el que ells anomenen política. Política, segons el diccionari Alcover-Moll, significa “ciència i art de governar”. Una definició curiosa, tenint en compte com es fan les coses a la Casa de la Vila. En cap dels múltiples diccionaris consultats diu que fer política i governar impliqui poder-se ficar dins la vida privada d’un dels ciutadans per als quals governa. Enlloc no diu que el partit que governa el poble de Bunyola pugui airejar la vida privada d’un dels seus conciutadans. Per molt personatge públic que se’l consideri.

El que ha publicat el PP a les xarxes socials Twitter i Facebook va molt més enllà del que, per càrrec, puc acceptar. Ser portaveu de les JERC  no dóna dret ni permís al Partit Popular per parlar de la meva vida privada i, en cap cas, de la meva família. I repetesc: EN CAP CAS.

Les acusacions fetes pel PP, a part de falses, són calumnioses. I com que les deixa lliure d’interpretació, no pens consentir, com a dona, que quedi la mínima i remota possibilitat d’interpretar que som una dona maltractada que obeesc la voluntat de cap altra persona.

En política no tot s’hi val: poden desacreditar el meu partit, les idees que defensam, poden atacar-me a mi per allò que faig o dic, però mai poden atacar-me utilitzant el que som.

Estic orgullosa de la meva família, de qui som i on he arribat. No em penedesc de res del que he fet, però jo no som carnassa de programa d’horabaixa. I per això mateix no consentiré aquest tipus d’atacs gratuïts.

Des d’aquí vull demanar al partit popular de Bunyola que deixi de jugar al joc de despullar públicament cap ciutadà de la vila. I exigesc que de la mateixa manera que públicament han parlat de mi, demanin disculpes.

Algú va dir “que la prudència no ens faci traïdors”, i per això aquest escrit. Per deixar clar que no ens deixarem trepitjar ni com a poble ni com a ciutadans lliures que som. Per dir clarament que ja no tenim por i, com va escriure l’enyorat Toni Roig, no ens faran callar!