Diuen que en un bosc d’Amèrica del Nord, un fort llenyataire volia enderrocar un altíssim pi. Va treballar moltes hores amb la seva destral però el pi no cedia. Descoratjat, el llenyataire va deixar la seva destral i es va asseure capcot. Llavors va aparèixer un company llenyataire que es va interessar per la seva situació. “T’ajudaré”, va dir. Va prendre la destral, va donar dos forts cops, només dos, i el superb pi va caure a terra netament i estrepitosament. Només faltaven dos cops per triomfar.
Ara, el nostre Ferrocarril: Interromprà seu funcionament des del 9 de desembre, fins al 31 de gener, com en els últims anys? Hi ha possibilitat que la interrupció sigui més breu? Anem a pams: És necessari fer obres que exigeixen aturar els trens? Sí. S’han fet reparacions durant aquest any, amb el tren funcionant regularment? Sí. Què diu la “Resolució de Renovació de la concessió d’explotació de servei públic…” respecte a les obres que l’empresa es va comprometre a realitzar quan va renovar la concessió? Que el termini expira el 2015. Però atenció: s’especifica en la Resolució de renovació que aquestes obres s’han de fer a l’hivern, en les dates que l’empresa ha agafat l’hàbit d’aturar els trens, és a dir, es diu alguna cosa de durada o èpoques concretes de l’any? No. Aturar per obres, sí, acabar abans del 2015, sí, executar obres en un moment fix de l’any, no. (Si ens equivocam pregam a l’empresa que publiqui la premsa un fascímil del document oficial de la Resolució, avalat per la Direcció General de Transports). És conscient el Consell d’Administració del dany que fa al poble el tancament per Nadal i Any Nou? Ho ignoram. Es sap a l’octubre quines obres s’executaran durant el tancament? Sí. L’empresa demana autorització a la DGT per interrompre el servei? Sí. Es sol.licita aquest permís amb suficient antelació? No ho sembla, perquè la DGT possiblement es veurà obligada a donar la resposta sense temps per presentar cap tipus de reclamació legal.
Què van dir sobre el Ferrocarril en premsa i televisió, les autoritats municipals de Sóller, les del Govern i els dirigents de l’empresa, amb motiu del centenari del tren? Meravelles demostrables, però la més significativa va ser que el nostre Ferrocarril és “el motor de l’economia de la vall”. Per què llavors els dirigents semblen obstinar-se a no canviar d’enfocament, i negar-se a minimitzar el temps d’interrupció de servei per obres? Per què un dia els dirigents del tren donen suport -amb foto a la premsa inclosa- als esforços creatius del poble i del Port de Sóller per tenir una temporada comercial nadalenca animada i rendible per a tots, i l’endemà paren “el motor de l’economia de la vall” per gairebé dos mesos, frenant l’afluència de públic? Per què les autoritats municipals, a més d’intentar desacreditar els que lluiten pel tren i pel poble, afirmen que la interrupció del servei ferroviari no causa a Sóller cap problema econòmic ni d’un altre tipus? Per què s’esborra amb els fets el que es va afirmar de viva veu?
Vindria gent a Sóller amb tren a les vacances de Nadal i de cap d’any? Sí, si s’informa correctament. Es comptarien molts turistes estrangers, en particular dels freds països nòrdics, per als que el nostre hivern és “el seu” estiu. Molts peninsulars per vacances i en viatges d’estudis. Molts que gaudeixen de l’aire lliure i que no poden anar a les platges. Vindrien famílies. Com abans. Sóller i el Port sempre han tingut una oferta hivernenca molt bona, gairebé privilegiada, que s’ha vist dolorosament afectada per la llarga aturada del servei del tren. Ara que l’elevat preu de la gasolina i del peatge del túnel augmenta l’aïllament de la vall és quan els comerciants sollerics, les autoritats i els dirigents del tren podrien fer molt per disminuir aquest efecte, per mitigar la temporalitat laboral, per escurçar l’estacionalitat del turisme; molt per mantenir una digna activitat comercial a l’hivern, i pel que fa al tren, complir millor els termes de la concessió.
Despertarà la consciència de les autoritats per unir paraules i fets? Potser. Lluitaran els sollerics de manera que la història, la llei, el sentit comú, i la solidaritat, els ha atorgat i que els beneficia a ells i a tota la gent del tren: accionistes, dirigents, usuaris, empleats? Potser. Encara que aquí apareix un molt digne solleric que estima i coneix el Ferrocarril, que ens va dir en to fatalista: tancaran el 9 de desembre. “Si els donen permís”, va ser la nostra resposta. “L’hi donaran, i tancaran”, va repetir amb el mateix to.
Potser el nostre digne solleric tingui raó… enguany. Però a ell, a les autoritats, i a tota la vall, els recordam el relat dels llenyataires. A seguir treballant per la veritat i el bé, sense desànim, perquè podem estar molt a prop de l’inevitable triomf i de recuperar el nostre tren a l’hivern. I als que coneixen la Bíblia, siguin de la denominació que siguin, els recomanam la lectura del Salm 37. És llei. O si no, senzillament aprendre de la història: l’error sempre cau. Com el pi del relat.
Salut.
