Voldria dir-li al senyor batle de Sóller que potser té raó en qualificar els actes de vandalisme que hi ha hagut a Sóller els darrers mesos com a violents, però també voldria recordar-li que hi ha també altres maneres de ser violents, com ara li exemplificaré.

Per començar, excloure el poble (i fins i tot l’oposició) de les decisions que l’afecta, és violència. No permetre cap veu dissident per tots els mitjans (arribant a la coacció), és violència. Violència és callar aquesta dissidència i atacar-la amb la demagògia barata i la mentida sense fonaments. Violència és retallar els serveis socials al poble per a apujar-se el sou i fer altres inversions de dubtosa utilitat. Violència és vigilar el poble sense avisar-lo, i a damunt negar-ho després. Violència és usar aquesta vigilància per satisfer desitjos personals de vendetta, i no per evitar crims. I podríem seguir ad infinitum.

Per acabar, per a que entengui el que ha passat el darrers mesos a Sóller, li diré una dita certament famosa, darrerament: “Qui sembra la misèria, recull la ràbia”. I per a que vegi que soc generós, li diré en castellà, para que lo entienda: “Quien siembra vientos, recoge tempestades”.

Acab firmant, perquè els qui defensam el poble de veres donam la cara, no com els qui coaccionen les veus dissidents per a que esborrin comentaris del Facebook.