L’època barroca va ser l’etapa històrica i artística en la qual la representació de la Mare de Déu al llit va aconseguir la seva màxima esplendor. Una figura protagonista de la tradició mediterrània que el Consell va començar a fomentar en nom de que la societat conegués la riquesa patrimonial de Mallorca.

D’aquesta manera, es va presentar recentment el programa de les exposicions dels Llits de la Mare de Déu morta al Museu Diocesà de Mallorca. Una mostra que es desenvoluparà durant el mes d’agost a 45 esglésies de Palma i de la Part Forana (inclosa la de Sant Bartomeu de Sóller), i que és fruit de l’acord entre el Consell i el Bisbat de Mallorca, amb la col.laboració de la Fundació Amics del Patrimoni i del Monestir de la Puríssima Concepció.

Al voltant del 15 d’agost, s’instal.len a un bon nom d’esglésies els cadafals i llits que representin l’Assumpció de la Mare de Déu. Aquestes escenografies, juntament amb algunes processons, novenes, músiques i altres manifestacions de caire purament popular, són els restes d’un protocol ritual que va conèixer, durant l’època del Barroc, la màxima esplendor. La imatge de Maria jacent, que vetlen àngels i apòstols, recordat la Tradició -que l’Església declara dogma de fe- que la dona que va parir Crist va pujar al cel en cos i ànima despres del seu traspàs, en una imitació directa de l’episodi de la mort i la resurrecció del seu fill.

Existeix també una gran incertesa respecte a l’origen d’aquesta festa. Probablement es tracti de l’aniversari de la dedicació d’alguna Església, més que la data real de l’aniversari de la mort de la Mare de Déu. Que s’originàs en temps del Concili d’Efes, o que Sant Dámaso la introduís a Roma, són només hipòtesis.

D’acord a la vida de Sant Teodosi se celebrava a Palestina abans de l’any 500, probablement a l’agost. A Egipte i Aràbia, d’altra banda, es va mantenir al gener, i atès que els monjos de les Gàl.lies varen adoptar molts usos dels monjos egipcis, trobam aquesta festa en les Gàl.lies al segle sisè, al gener. La litúrgia gala la fixa el 18 de gener, amb el títol:” Depositio, Assumptio, or Festivitas S. Mariae”.

Aquest costum va romandre en l’Església de les Gàl.lies fins al moment de la introducció del ritus Romà. A l’Església Grega, sembla que alguns varen mantenir la festa al gener, com els monjos egipcis, altres a l’agost, amb aquells de Palestina, per la qual cosa l’Emperador Maurici, si és correcte el relat de “Liber Pontificalis”, va fixar la festa per a l’Imperi Grec el 15 d’Agost.

L’Assumpció de Maria o Assumpció de la Verge és la creença, d’acord a la tradició i teologia de l’Església ortodoxa i de l’Església catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu varen ser portats al cel després d’acabar els seus dies a la terra.

A Mallorca, per Ramon Llull

A Espanya se celebra el culte a l’Assumpció de la Verge des del segle VII, encara que hi ha testimonis de que va començar abans, potser al segle IV.

Però és en l’època de la Reconquesta quan es produeix un fervor assumpcionista que s’estén per tot Espanya. Es diu que Jaume I el Conqueridor va dedicar al misteri de l’Assumpció més de dues mil esglésies. Una devoció que es va estendre inicialment per la conca de la Mediterrània. Un clar exemple és el Misteri d’Elx. A les Illes Balears va arrelar aquesta festa gràcies a la influència del franciscà Ramon Llull. L’historiador Enric Bayerri assegura en el seu Viatge literari per les diòcesis d’Espanya que “a tot Catalunya, sense excepció d’un poble, la festa de la Mare de Déu d’Agost es celebra amb típiques commemoracions…”.

El moviment assumpcionista va cobrar a Espanya un auge extraordinari. I varen començar les peticions perquè es proclamàs com Dogma, la primera el 1849 pel Bisbat d’Osma-Sòria. Aquesta petició es va fer també al Congrés Mariano Hispano Americano, celebrat a Sevilla l’any 1929.

Així es comprèn que tantíssimes esglésies i parròquies espanyoles estiguin dedicades a l’Assumpció de la Verge i que 37 catedrals tenguin la mateixa advocació.

Les festes reben diversos noms: la Verge d’Agost, l’Assumpció, la Mare de Déu i se celebren per tots els racons de la nostra geografia, pobles i ciutats es vesteixen de festa, van a romeries i celebren amb amplis programes de festes el misteri de l’Assumpció de Maria, la gran festa de la Verge i la gran festa d’Espanya.

A Sóller les manifestacions religioses del 15 d’agost són les pròpies d’un dia festiu de ple estiu. A la parròquia de Sant Bartomeu, com en moltes altres, es pot observar el llit de la Mare de Déu que es col.loca just passat el portal major del temple.

La imatge del cos jacent es rodeja per olorses alfabegueres, frondosos bellveures i ramellades de flors de perpètues i al llarg d’aquest dia molts feligresos no desaprofiten l’ocasió per contemplar en silenci o amb res una Mare de Déu que és silenciosament venerada.