Ser peató a Sóller és perillós i arriscat. Moltes voravies són intransitables, excessivament estretes, lleneguen, estan deteriorades i, en general, el seu estat de conservació és pèssim. Els accidents per caiguda o travelada són constants. Dur talons és gairebé un suïcidi i ser minusvàlid ha de ser un calvari. Això unit al caos circulatori crònic i degeneratiu que pateix la vila amb un excessiu nombre de cotxes/vehicles per habitatge degut, en part, a la pobresa d’alternatives horàries dels transports públics (no existeixen autobusos o trens nocturns a Palma, ni microbusos interns d’enllaç amb barriades, etcètera) i en part a la mentalitat local.

Ver camions o furgonetes fent ús de les voravies per falta d’espai sembla normal. Més segur seria, com a peató, moure’s pel centre amb lianes, com en Tarzán, que apropar-se a un mur o portal esperant no acabar esclafat.

S’han de recordar els peatons les seves obligacions. Llegeixi’s l’ús dels passos de zebra o peatonals, ben senyalitzats i visibles en tot el centre i accessos a la Plaça de la Constitució, ja que la majoria envaeix la calçada de forma constant i aleatòria, ni tan sols es molesten en mirar a ambdós costats abans de travessar creuers i carrers, caminen despistats obligant-te a fer constants frenades en sec i, a sobre de ficar-se davall les rodes, et miren com qui et perdona la vida, posant en risc la teva i les de tercers.

L’altre dia conduïa la meva bicicleta per una calçada i un peató caminava de front per enmig del carrer. Amenaçant-me em va dir “a veure si m’atropellaràs”, després de jo fer ús del timbre de manera reiterada, i aquesta persona ni es va immutar. Li vaig suggerir, per evitar atropellaments, que fes ús de la voravia (en aquest cas concret, transitable) que és a propòsit per a ús peatonal.