– Per fer-nos pagar un percentatge dels medicaments, quan son els polítics que han malgastat el que tots els assalariats any rere any hem anat pagant a la Seguretat Social.
– Per marginar d’aquesta manera brutal i salvatge el català, quan a l’article 3 punt 3 de la Constitució Espanyola diu: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Respecte, protecció?
– Per demanar-nos que nosaltres, amb els nostres imposts, paguem les malifetes dels directius de les caixes quan ells sí es retiren amb uns suculents Plans de Pensions.
– Per rebaixar-nos a tots els sous, quan son els únics que en els pressuposts hi ha un augment de les seves dietes.
– Per haver de fer-nos càrrec d’unes entitats que, quan hi ha hagut beneficis, no hi hem participat i sí ens fan participar en les pèrdues.
– Per demanar-nos solidaritat en aquests moments durs per la nostra economia, quan ells han espoliat aquest país sense veure que cap imputat hagi tornat res del robat .
– Quan la nostra Jerarquia eclesiàstica ens demana una pregària per tots els qui pateixen aquesta crisi, i d’ells (la Jerarquia) llevat d’alguns pocs, no hem sentit ni una sola paraula ni una sola manifestació, com tant els agrada a alguns, en contra d’aquesta cruel especulació de la persona humana.
– Per fer-nos creure que som nosaltres els qui hem creat aquesta crisi, quan son els polítics i els banquers amb la seva manca de vista uns, i la cobdícia els altres, els qui ens han ficat dins aquest “berenjenal”.
– Per demanar un esforç tan dur a les classes mitjanes, quan a les grans fortunes se’ls ofereix una amnistia fiscal. És una vergonya i un cop baix per al contribuent que religiosament ha pagat els seus imposts.
– Per retallar d’aquesta manera tan brutal els avanços socials, com són els tancaments d’hospitals, repagaments amb sanitat, reducció de beques, retallades en ajudes socials, etcètera, accions que sols afavoreixen les classes més riques i entitats privades.
Ja sé que el que vaig a dir és una utopia, i més en aquest país.
Per a mi tendrien una autoritat moral si, després d’explicar-nos a tots els ciutadans com està l’economia del país, dimitissin dels seus càrrecs i convoquessin noves eleccions per així donar veu a tots els partits i conèixer als ciutadans les mesures o les maneres de sortir d’aquesta crisi que cada partit proposa, i així poder decidir amb coherència, ja que segons molts d’economistes i polítics hi ha altres alternatives per sortir-ne.
I no em val que ens vénguin que com que desconeixien la situació real del país res del que proposaven en els seus programes electorals (que per cert, on els facilitaven?) han pogut complir, ja que allà on defensaven a matar una manera de fer, ara és tot el contrari.
Acab amb unes paraules del vicepresident de la comissió de Drets Humans de la ONU, Jean Ziegler, diu: “La lluita de classes és absolutament inevitable perquè no és pot mantenir el sofriment de forma permanent”. I que Déu ens trobi confessats!
