Estic amb els cabells drets -els poc que tenc- de veure com una part de la nostra societat, petita gràcies a Déu, però que fa molta renou, està perdent el nord. No seré jo qui alabi o critiqui la política que duu a terme el president de la comunitat, José Ramón Bauzá, sobre tot per un cert desconeixement. No seré jo qui discuteixi el dret que té tothom d’estar d’acord o en desacord amb la política que el Govern o qualsevol altra ha decidit. Cada un amb els seus convenciments i creences. Jo les respectaré sempre, però també demano que es respectin les meves.
Tenc la meva opinió i he de dir que, a pesar de les meves possibles discrepàncies amb algunes qüestions, agafar la responsabilitat de reconduir el desastre que hi ha avui a la nostra economia i societat no és tasca fàcil, ans tot al contrari, vist lo vist, cal prendre mesures més que dràstiques i que no agraden ni tan sols als que les pren, sigui els senyors Bauzá, Rajoy, Zapatero o el més pintat del món.
Me fa ràbia veure com segons quins personatges no piularen durant quatre anys i ara surten amb l’espasa a fer trossos. Surten a compondre el món quan són correponsables, com jo mateix com a ciutadà, de que tot vagi com va per no haver piulat abans. Ara tothom fa discursos en contra dels que governen, fins i tot i més que mai, deixant de banda les formes i els fòrums.
Volia parlar bàsicament avui, criticar i condemnar, l’agressió que va rebre Bauzá a Manacor. Me sembla molt malament el comportament dels que participaren en aquest aldarull, fos contra el president o com si haguera estat contra el cap de l’oposició o el més pintat del món. La gent va perdre les formes i les perd molt sovint. La gent va tirar el porc dins la marjada i sense la més mínima educació, exposaren per la força el seu desacord amb algunes qüestions polítiques preses per l’actual govern.
Ho he dit i ho repeteixo: tothom té dret a opinar i fins i tot a actuar en contra d’allò que consideri que va en contra seu però, en democràcia, no podem voler guanyar amb agressions allò que els ciutadans ens han negat a les eleccions. Tampoc podem voler tombar el que comanda a força de la força. No és ètic ni just. Hi ha altres vies que són justes i democràtiques. La via de les eleccions, la via judicial, i fins i tot les manifestacions pacífiques. Repeteixo: pacífiques.
No té més raó qui més crida ni qui més pega. Es guanya la raó quan sabem exposar-la amb responsabilitat i, sobretot, educació. Amb intenció constructiva i no pas destructiva. Destruint no farem un estat de benestar millor ni sortirem de la crisi, ni crearem llocs de feina… Sols el seny ens conduirà a un bon final. Ho deia un bon amic meu: “Valen més dos dits de seny que una quarterada a l’Horta”. Tenia més raó que un sant.
Quan vaig veure les imatges de Manacor a internet, vaig quedar francament avergonyit. Podem fer moviments contra allò o lo altre. Podem criticar, fiscalitzar i fins i tot impedir sempre que es faci amb respecte i des de el dret que ens atorga aquella dita que jo he utilitzat tantes vegades: “La teva llibertat començà allà on acaba la meva”. Estam perdent el nord i després el tindrem mal de trobar. És la meva humil opinió i amb ella convido a la gent a la reflexió. Reflexionar no vol dir callar, no vol dir acceptar. Reflexionar vol dir pensar i això és el que massa sovint no feim.
