Volare, oh, oh!
cantare, oh, oh, oh, oh!
nel blu, dipinto di blu
felice di stare lassù
e volavo, volavo felice più in alto del sole ed ancora più su
mentre il mondo pian piano spariva lontano laggiù
una musica dolce suonava soltanto per me

Ara ja volaràs, Alícia Bauzà.
Plovien segons com estels fugaços.
Els metres incansables corrien davall els nostres peus.
El temps i l’espai, comprimits, se’ns han fet diminuts,
mentre tu te’ns feies immensa
com una lluna escapçada que esclata de llum
dins la nit més fonda.

Cronòmetre infinit:
voles al vent entre niguls pintats de blau
damunt una catifa de dígits pertinaços.

Travesses la meta sense xip
perquè córrer t’és poc.
Estel permanent i veraç de cabellera rossa.
Ara ja volaràs.