Qui mal no sent, mal no pensa. I perquè la malaltia, silenciosament, anava fent la seva obra destructora en el seu organisme, quan se li volgué posar remei, per altres símptomes que es manifestaren, el diagnòstic fou d’una metàstasi generalitzada. Després de sis setmanes de rebre una assistència pal·liativa a la clínica on estava internat, sobre les 2 de la matinada de dia 11 d’aquest mes de desembre acabà el pelegrinatge d’aquest món.
El P. Guillem Bauzà, va néixer a Vilafranca de Bonany dia 14 de març de 1939. De petit entrà a formar part de l’Escolania de blavets de Lluc on destacà per la seva veu exquisida, entrant en el cercle reduït de blavets solistes. En el mateix Santuari estudià humanitats, filosofia i teologia. Començà el noviciat dia 24 de setembre de 1954, professà com a missioner dels Sagrats Cors el 26 de setembre de 1955 i fou ordenat de prevere el 30 de març de 1963.
Dues passions conformaren la seva vida: la pastoral missionera i la música. Després de perfeccionar els estudis musicals amb el Mestre Francesc Capllonc, i més tard a Roma, el període més llarg de la seva vida transcorregué a les missions de Rwanda per espai d’una vintena d’anys; estada que el marcà profundament, tant, que l’itinerari de la seva vida es podria definir així: “abans i després de Rwanda”.
Al seu retorn de Rwanda, per problemes de salut, successivament fou organista de Lluc, rector de la parròquia del Coll a Barcelona i vicari de la parròquia de La Real a Palma.
Pel que fa al cas de la seva relació amb la ciutat de Sóller, formà part de la comunitat els cursos 1958-1959, encara Estudiant, i el 1963-1964, recent ordenat de prevere; en ambdós casos, a més de donar classes als alumnes, era l’organista i Mestre de Capella de l’escolania del Sant Crist. La tercera estada en el Convent fou del gener de 2009 fins el passat dia 11 (gairebé tres anys) que la mort li ha donat el destí definitiu a la Jerusalem del Cel.
Els qui hem conegut de prop el P. Guillem (familiars, germans de Congregació i fidels dels diversos llocs on ha exercit el ministeri) crec que hem pogut constatar els trets característics de la seva personalitat humana i cristiana: una extremada senzillesa i simpatia que el feia atractiu a petits i grans; una fidelitat a l’esperit missioner del qual no va claudicar mai, i una disponibilitat de servei en qualsevol tasca o destí que els superiors li encomanassin.
Atenent-nos a les seves qualitats musicals, ben cert que amb el salmista ara pot dir: “Cantaré per sempre les misericòrdies del Senyor; anunciaré la seva fidelitat a totes les generacions”.
