L’home bo treu coses bones del seu bon tresor (LcG. 35). El pare Guillem era un home bo que repartia el seu tresor amb els demés. Destacava el seu tresor amb l’obediència i la pobresa com a religiós dels SSCC. Obedient i fidel a la seva vocació sacerdotal i missioner.

Tendrem manco aquelles misses que els horabaixes, envoltats a la taula eucarística, tant familiars, celebrava. La seva homilia era profunda i senzilla.

L’amor a Déu i als germans. Ens ensenyava a consolar els malalts i els trists, a estimar i donar a conèixer la fe. Era el que ell havia fet tota la vida, el seu cor estava amb Ruanda, on hi havia estat vint anys com a missioner. Ens contava la seva experiència carregada de serveis i bondat. Va ser un exemple i un estímul pels qui compartíem la Taula del Senyor. Tenim un record que li agraïm de tot cor. Un missioner gran per servir i senzill com a persona.

Gràcies pare Guillem. Continuau servint amb la vostra intersecció, ara que contemplau ple de goig la Glòria del Senyor. Ara heu trobat el vertader tresor. Aquell que ens vàreu repetir.