No hem escrit el silenci “del” nostre estimat ferrocarril perquè el nostre ferrocarril no és silenciós. Té el seu so rítmic propi i inconfusible, quasi melòdic. Perquè fins en això és educatiu: la seva marxa va acompanyada d’un “ronroneig” i un “sotragueig” que convida a relaxar-se, a pensar, a observar, i a somriure per la pau recuperada.
Avui volem parlar d’alguns aspectes generals del silenci, una de les meravelles de l’univers i una arma poderosa. Imaginen què passaria si els polítics, després d’un dels seus discursos plens de promeses i afirmacions categòriques rebessin com a premi cinc minuts de silenci absolut i concentrat de part del seu públic. Segur que molts abandonarien les seves aspiracions electorals.
Hi ha molts tipus de silenci. Hi ha silencis buits, immòbils, i silencis plens, palpitants. Hi ha silencis lluminosos. En un ric i profund silenci, les flors es desenvolupen i obren, el sol surt i es posa, la terra gira en el seu eix, i completa la seva òrbita al voltant del sol. Entre les persones hi ha el silenci del respecte, de la sorpresa, de la prudència, de la reflexió, de la concentració. O el missatge d’amor entre dues mirades que es troben i es detenen uns instants i que només és possible en el pur silenci. Però també hi ha molts silencis foscos. El silenci de la complicitat culpable, el de la ignorància, el de la covardia, i el de la por. El de la indiferència, del menyspreu, de la desconsideració i el de la insensibilitat. Aii! Aquest és el punt feble de l’entorn del nostre estimat ferrocarril a dia d’avui: els silencis foscos. El silenci de la resignació dels accionistes que no aproven la visió i les maneres de l’actual administració, però callen perquè ignoren què fer, el silenci de la covardia i de la por dels que podent fer alguna cosa no volen fer un pas endavant, el silenci de la complicitat culpable dels que veuen i coneixen els estranys jocs financers del consell del qual formen part, i que, encara que diuen que no els aproven, no els denuncien, i pitjor encara, es beneficien amb ells, el silenci del menyspreu i la prepotència mostrat cap als accionistes i els treballadors quan no hi ha resposta al seu legítim dret a la informació.
En conjunt, el silenci de la indiferència que podria matar-lo tot si no fos per una inviolable llei de l’univers: la foscor no té poder enfront de la llum. La llum no veu ni pot veure la foscor.
Per tant, ànims a tots: als empleats del Ferrocarril, als usuaris regulars i als ocasionals, als accionistes, als habitants de la comarca. I ànims a les autoritats governamentals que avui, en el silenci de la reflexió, estan actuant del costat de la llum. L’entusiasta recollida de signatures recolzada pel silenci actiu de milers de persones avança en la seva tercera etapa. I potser tinguem una quarta etapa, però molt diferent.
En silenci s’investiguen les lleis i les opcions, es troben possibilitats d’acció per recuperar la normalitat. Ànims perquè a poc a poc entra el silenci lluminós de la intel.ligència, de la bona voluntat, de la col.laboració i de la legalitat. I fins del perdó. Per bé de tots, sense excepció.
