Aquest tema podria compartir títol amb una vella pel.lícula: “Conspiració de silenci” (1954, amb Spencer Tracy), encara que aquí l’afectat no seria un veterà de la Segona Guerra Mundial, sinó el nostre veterà ferrocarril. El procés del silenci sobre tarifes -tema que afecta directament el servei públic- fou lent i molt efectiu: a finals de 2009 ja pràcticament ningú a l’empresa, i molt menys els usuaris, recordava el text del BOIB del 15/05/2008 ni els anteriors de 2006 i 2004. I en tota l’illa havia arraigat la idea que el ferrocarril de Sóller era “caríssim”, que “tancava l’hivern” i que “només era per estrangers”.
Però així com l’arribada (en tren) d’Spencer Tracy a aquell poble va commoure els seus habitants, l’anunci de 2009 que desapareixien els tren de les 7 hores de Sóller i de les 8 hores de Palma, va commoure els usuaris, els empleats del ferrocarril i a la Conselleria.
El despertar ha estat lent, però confiam que sigui efectiu. La pel.lícula acaba bé: Spencer Tracy se’n va (en tren) amb bona salut, i el poble es sent reanimat a causa de la seva actuació. En el nostre cas, perquè el nostre ferrocarril compleixi plenament amb la seva funció pública i mantengui la seva activitat durant l’hivern i la vall es reanimi en aquesta època, és necessari aclarir el tema de les tarifes oficials. Anada i tornada Palma-Sóller o, a la inversa, bitllet ordinari, 17 euros. Només anada o només tornada, 10 euros. Anada i tornada Sóller-Port o a la inversa, 8 euros. Només anada o només tornada, 4 euros. És comprensible que una persona que una vegada en la vida ve a Mallorca a passejar, pagui bé per un servei tan especial. Però al resident que viatja tots els dies, o periòdicament, des d’un o altre punt del recorregut, per treball o per necessitat, o per llaços familiars o a qui la situació de l’estació de Sóller o els horaris regulars li afavoreix, o al resident que gustosament viatjaria en el nostre ferrocarril moltes vegades a l’any amb la seva família, o amb els seus amics, simplement perquè el seu recorregut justifica el viatge, perquè la vall de Sóller és d’una bellesa sense igual, perquè s’hi troba una oferta gastronòmica, cultural, d’entreteniment, d’oci sa i diferent en la seva illa, a aquests residents no se’ls pot imposar aquestes tarifes i menys havent-hi altres legals.
Els sortiria més barat anar a Barcelona amb la família o els amics. Què és el que s’ha silenciat amb tanta por que fins i tot alguns revisors/interventors, i alguns caps d’estació, es mesclen i confonen?
Les “altres” possibilitats. Només les empren qui coneix aquestes “altres” possibilitats des de molt abans de 2008. Però el públic en general, o les desconeix o les confon. Ara es poden consultar a les estacions, en la lletra petitíssima del BOIB, però no apareixen a la pàgina web de l’empresa. Les principals opcions “silenciades” són:
1.- Abonament o targeta anual: 75 euros. Individualitzada. Es gestiona el 31 de març a les oficines de Sóller i té una durada d’un any. Només és per a residents a Escorca, Fornalutx, Deià i Sóller. No es pot aplicar als residents d’un altre municipi de l’illa. És convenient per aquells que viatgen a diari, o quasi.
2.- Abonament individualitzat per al ferrocarril, el “groc”. Es compra a totes les taquilles. 30 euros. Val per a trenta viatges (cada viatge un euro). Poc promocionat, només de boca en boca, és el més apte per al resident que viatja amb regularitat. Vàlid per a ciutadans de totes les Illes Balears.
3.- Targeta de resident: (Per a residents de totes les Illes Balears). La gran desconeguda, la targeta més temuda i “negada” per l’empresa, la que emprarien tots els sollerics, la que duria a Sóller molta gent durant la tardor i l’hivern, la que duria gent jove i famílies senceres. Es gestiona només a les oficies. Molt antiga, és la padrina de la “intermodal” de Serveis Ferroviaris de Mallorca i de la “ciutadana” de la EMT de Palma. Obtenir la targeta costa 10 euros.
Després, el dia que es desitja viatjar en el tren, el recorregut Palma-Sóller, o a la inversa, anada i tornada, té un cost de 6 euros. Només anada o només tornada, tres euros. Amb la targeta, el tramvia al Port: un euro en cada sentit, total dos euros. És la targeta que tot resident a Sóller hauria de tenir. Encara que empri la targeta intermodal per viatjar amb els autobusos del TIB, hauria de tenir aquesta “targeta de resident” com a complement addicional. En les hores clau, l’autobús a vegades deixa passatgers al terra i no n’hi cap altre per fer el servei: llavors molts viatgers emprarien el ferrocarril, que no deixa ningú a terra, si només haguessin de pagar aquests tres euros que estipula el BOIB i sabessin que no és un tren “pels turistes”.
A més del silenci, per al palmesà o el resident a altres localitats de l’illa, sorgeix un altre seriós obstacle: per obtenir aquesta targeta han de viatjar fins a Sóller a comprar-la (pagant per tren 17 euros, on en cotxe la benzina més el túnel), han d’anar a les oficines (de dilluns a divendres de 7 a 14 hores). No hi ha ningú que treballi o estudiï que pugui viatjar a Sóller a aconseguir-la. El que correspon és que la targeta pugui gestionar-se a qualsevol i a totes les estacions del ferrocarril, amb un mètode senzill. Però l’empresa es nega: “que paguin com a turistes”, són les seves ordres. No volen acceptar que un tren amb deu viatgers a 17 euros representen 170 euros i que amb cent viatgers a sis euros representen 600 euros. Aquesta és la targeta que moltíssims residents reclamam. La que possibilitaria viatjar als sollerics i als palmesans que no els importa gaudir d’un viatge que dura quinze minuts més que viatjant per carretera, però que li dóna l’oportunitat de relaxar-se, de descansar, fins i tot de llegir, d’interrompre l’agitació de la vida quotidiana. I és la que estimularia a excursionistes, famílies i grups a viatjar en el ferrocarril més sovint.
L’extensió d’aquest escrit no ens permet parlar d’altres descomptes inclosos en el BOIB. Però el que ens preocupa és que així com a la pel.lícula que esmentam, la policia apareix quan tot ja està aclarit, l’absència de totes les tarifes del BOIB a la pàgina web, i el greu problema de posar traves a la compra de les targetes de resident, dugui cap a una denúncia inapel·lable contra l’empresa per frau al consumidor, així com ho han aconsellat els advocats que coneixen la situació. Però no ens interessa ni el càstig ni la venjança. Només cercam que es rectifiqui i que es permeti el compliment de la llei. Per lògica irrebatible. Per bé de l’empresa mateixa, dels accionistes, dels treballadors, dels residents… Perquè la nostra pel.lícula també acabi bé.
