Són segures les carreteres de la Serra de Tramuntana? I les seves muntanyes? Les esllavissades i despreniments dels darrers anys han despertat un gran temor entre les persones que hi transiten. L’opinió pública es sent alarmada per aquells succeïts que es produeixen sobre les carreteres o camins més transitats, però a les muntanyes de Mallorca els despreniments de roques es produeixen de manera permanent perquè formen part de la seva pròpia naturalesa.
Durant els darrers anys, les fortes pluges caigudes damunt la Serra han propiciat un increment de les esllavissades o despreniments. La roca calcària sobre la que es sosté la Serra de Tramuntana fa que les muntanyes siguin més fràgils en casos de pluja abundant. Per això, coincidint amb una època d’excedent hídric, a la memòria de tots hi ha l’esllavissada que deixà tancada durant tres mesos la carretera del Puig Major, el moviment de terres que tallà la carretera de Tuent o els continus despreniments a la carretera que transita entre Andratx, Estellencs i Banyalbufar.
La setmana passada la nostra comarca va quedar impressionada pel despreniment d’una roca de 23 metres cúbics damunt la carretera de Deià, des d’una alçada de trenta metres. Però els episodis més greus són aquells que passen totalment desapercebuts. A finals de 2008 es va produir un gran despreniment al Puig de s’Alcadena, a Alaró. El moviment de roques va originar una allau que va arrasar uns 650 metres de pinar, i mobilitzant uns 300.000 metres cúbics de material.
Ben igual que els terratrèmols, els despreniments o les esllavissades mai es podran preveure. Però si que ja es poden identificar les zones de major risc. La Serra de Tramuntana ha estat inclosa dins el Projecte Doris, un programa comunitari ideat per implantar les noves tecnologies de detecció d’aquests fenòmens a través d’un radar satèl.lit. Espanya hi participa amb la serralada mallorquina a través de l’Institut Geològic i Miner (IGME).
L’aposta de la Serra de Tramuntana és clara: trobar una explicació als més de 50 moviments de terres comptabilitzats des del mes d’octubre de 2008. Segons s’ha explicat des de l’IGME, s’intentarà confeccionar uns mapes de fàcil comprensió, que puguin ser emprats per tothom per conèixer les zones de risc de la Serra, uns documents que també han de servir per gestionar emergències, carreteres i perquè les administracions tenguin una nova eina a l’hora de dissenyar l’ordenació del territori.
Segons s’ha explicat, el Projecte Doris funciona a partir de les imatges que remeten diversos satèl.lits. Concretament, cada onze dies es capten imatges de tota l’extensió de la Serra de Tramuntana. Aquestes fotografies han de ser tractades pels investigadors, que les transformaran en els mapes que mostraran els valors de deformació del terreny.
En una fase posterior d’aquest mateix projecte, es preveu posar en funcionament un radar terrestre que permetrà conèixer, encara millor, com els terrenys són més vulnerables als moviments geològics.
El Projecte Doris, finançant íntegrament per la Unió Europea, té un pressupost aproximat de 4’6 milions d’euros.
