Hola amigues i amics,
Fa un grapat de mesos que no me venia la inspiració per escriure, per si algú li pot interessar la meva humil però estimada columna. Ara, just a n’aquest moment, una circumstància molt comuna al nostre dia a dia m’ha empès a posar-me davant l’ordinador i picar quatre ratlles, que són les que vostès, amb molta paciència, llegiran si els ve de gust i segurament compartiran amb mi.
Al llarg d’aquests darrers dies, una senyoreta molt amable però a la que suposo li manquen un parell de dits de seny, m’ha agafat de broca i em telefona cada dos per tres dient que crida de “Jazztel”. Jo amb molta paciència li he intentat explicar que no tenc cap interès amb el seu producte perquè ja estic més que mal servit amb “Telefónica”, ara “Movistar”. No passa res, al dia següent torna a insistir i a l’altra i a l’altra. Mare meva, quina creu! Val més morir d’un rot que aguantar aquest martiri. No es pensin que exagero, dissabte passat vaig rebre una telefonada de “Vodafone” a les 23 hores del vespre, i sopant a ca un familiar els varen telefonar de “Jazztel”, en dia de festa, a les 21 hores. El soroll del telèfon em va girar el cor. Aquesta, la de “Vodafone” que em va cridar a mi, no ha tornat a cridar, però la de “Jazztel”, avui capvespre per exemple, ja ha cridat tres vegades. A la primera li he dit si volia deixar-me un moment que tenia al meu fill tot sol al carrer i allà va quedar esperant, suposo que una bona estona i jo assegut devora el telèfon menjant una pera i un “Danone” de pinya.
No passa res, tornarà cridar i cridar… Són com els àrbitres de futbol que abans que l’espectador se’n recordi de la seva mare, ell quan trepitja el camp ja s’ha cagat amb la nostra. Perdonau l’expressió. Mira que té bemols la cosa.
El meu cap no pot entendre com funciona tot això. Resulta que si tu estàs abonat a qualsevol empresa, “Movistar” per exemple, que és la meva, i crides per demanar qualsevol informació, has de donar nom, llinatges, DNI, número de compte, data de naixement… a tothom que passi per l’altra costat del fil de telèfon, fins i tot sigui la senyora de neteja (amb tots els meus respectes per ella que és l’única que els mereix) i si no ho fas, no te donen allò que necessites. Si crides segons a quines hores, ja han connectat amb el Marroc o a qualsevol altra banda del món on tenen la mà d’obra regalada i parles amb gent que no entens, malgrat t’ho expliquin mil vegades.
Els mateixos, i més concretament ara “Jazztel”, s’afiquen dins casa teva, el dia que sigui i a l’hora que sigui i, a més de tot, es permeten fer-te preguntes que tu, com a persona educada contestes, quan el que hauríem de fer és enviar-los a pondre ous de lloca. És una vergonya, grossa, grossíssima.
Mirin, jo els recoman que quan cridin facin el mateix que jo: els demanin disculpes, no sigui cosa que els fotin una “bronca” i els deixin el telèfon despenjat i que esperin i paguin. No els diguin mai que no, perquè encara li demanen explicacions de per què. De totes maneres, val a dir que no hi ha empreses d’aquesta ni millors ni pitjors. Quan ens cansam de què ens prenguin el pèl i canviam d’empresa, per exemple d’Orange a Vodafone, sols feim bona aquella dita tan mallorquina que diu: “de moliner canviaràs però de lladre no te’n escaparàs”.
Me creguin que si això segueix així, ens tornarem a comunicar amb senyals de fum. Veritablement ens aniria tots millor.
Passin una bona setmana.
