L’any 740 abans de Crist, després de la fundació de Roma per Ròmul, el rei Numa va prohibir els sacrificis, instituint la festa del solstici d’hivern, l’antecedent de l’actual festa de Nadal.
Un mes abans de les festes nadalenques, ja es comença a notar el sabor entranyable d’unes formes i simbolismes d’aquest temps de festa i descans. Nadal té la misteriosa particularitat de crear ambient a llarga distància de la celebració.
Les quatre setmanes que precedeixen el 25 de desembre, festivitat del naixement de Jesús, són un temps litúrgic denominat Advent. Aquests dies tenen una semblança amb la Quaresma, ja que són penitencials, de recolliment interior, que conviden a reflexionar. Per Nadal el cristianisme commemora el fet més transcendental de la història de la humanitat. En conseqüència, s’escampa alegria per tot arreu amb expressions d’amor i de pau.
A cada cultura i a cada lloc, les celebracions han tengut al llarg del temps canvis diferencials. Malgrat tot, Mallorca conserva alguns ritus i costums particulars.
Tal vegada poques festes tenguin el sentit i l’abast que tradicionalment llueixen les de Nadal. I a pesar de la figura simbòlica del Pare Noel i del popular arbre, també d’origen nòrdic, es mantén viva la flama de la tradició. Però s’ha perdut la il·lusió que es tenia antany, quan arribaven festes tan assenyalades. Els mallorquins les donen tanta importància, que divideixen aquest temps en “abans de festes” i “després de festes”.
Faci molt o poc fred, les festes de Nadal arriben cada any a les nostres vides cada 25 de desembre. I també vénen dies d’esplai per a una gran majoria, de manera especial per als infants, que res entenen de crisi i s’embamben davant els mostradors plens de juguetes. Abans d’un mes, els carrers ja duen impregnat el segell de les grans festes.
Els mandataris està clar que han fet minvar la il·lusió, però, un cop l’any es vol provar sort amb la loteria, que difícilment superarà l’any passat.
Encara que les perspectives econòmiques no pronostiquin una girada de truita, any rere any, Nadal anirà passant i en símbols i mites ens convidarà a fer els canvis necessaris per ajustar-nos al pressupost.
Fidels a la normativa costumista, “Cada cosa a son temps i per Nadal neules”, quan ve Nadal les esglésies i convents de Mallorca s’engalanen sense altra funció que la de decorar i, per damunt tot, aconseguir crear l’ambient propi de la festivitat més alegre de l’any que se’n va.
L’Arxiduc Lluis Salvador quedà sorprès quan a les Matines, la Sibil·la amb l’espasa tallava una corda de la que penjaven unes formes redones, plenes d’ametla mòlta, amb sucre refinat, oli, llimona i canyella.
Avui en dia es conserva la forma, però es fan d’una casta de paper resistent. Moltes de les neules tenen un treball molt laboriós i acurat. Són precioses obres d’art, fetes amb santa paciència i, sens dubte, les neules són el motiu ornamental per excel·lència de les esglésies mallorquines per les festes de Nadal, i fan aquesta funció des del segle XIV. Les neules rememoren el manà amb que s’alimentaren el poble jueu pel desert.
Les madones s’afanyen per fer ben neta la casa i organitzar els preparatius, a fi de que tot surti encertat. Coques de torró, coques bambes i ensaïmades al forn…
Alegra’t panxeta
que Nadal ja ve,
menjarem coqueta
i torrons també.
Nadal gaudeix d’una cuina pròpia i el menjar està sempre present en qualsevol esdeveniment. Sopa farcida, porcella rostida, escaldums d’indiot, amb la beguda especial de la Malvasia, que es cria al poble costaner de Banyalbufar.
Es va a cercar herba roquera i bolletes del bon pastor per fer el Betlem, comptant amb una ampla gamma de gracioses figuretes: pastorets o santets.
El Betlem és la representació del naixement de Crist. A Mallorca n’existeixen alguns que són vertaderament artístics, destacant el monumental i d’estada permanent a l’església de La Sang, de l’Hospital General. Es tracta de figures procedents de Nàpols, del segle XV, és considerat el més antic d’Espanya.
La primera constància sobre el muntatge del Betlem la trobam l’any 1223, quan Francesc d’Assís, a Itàlia, volgué escenificar la vinguda al món de Jesús, amb figuretes de cartró. Són joies a tenir en compte i visitar-les com és el betlem napolità de la família March. També és destacable el que es munta a l’església de Sant Antoniet, de Ciutat, i al convent de Sant Bonaventura, dels franciscans de Llucmajor, on es conserva un Misteri semblant al de la Sang.
La nit del dia 24, dissabte del dia de Nadal, esglésies i convents ho tenen tot a punt per donar cabuda a la massiva assistència de feligresos que acudeixen a les Matines, que tradicionalment es solen fer a mitjanit. Una celebració amb altres elements característics, com el Sermó de la Calenda, l’anunci de l’Àngel i, sobretot, el cant de la Sibil·la, que suposa ser el plat fort de la santa nit i és una tradició que ha traspassat l’àmbit religiós.
Hem d’emmarcar la Sibil·la dins la situació dels drames litúrgics medievals de Nadal. Sembla que es remunta al segle XIII i sempre ha tengut especial relleu amb un bell cant que ens adverteix de la pròxima arribada del judici final. El cant de la Sibil·la ja és Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat. La UNESCO ho decidí el 16 de novembre passat a Nairobi.
Una vegada més ressona la veu de l’Àngel i, malgrat hi hagi un excés de llum i es cantin cançons nadalenques, perdrem el temps si no encenem la llumeta de l’esperança i fem una bugada dins nosaltres mateixos. A aquestes alçades sobra la prepotència, l’estúpida verborrea, les crítiques negatives, la buidor de sentiments…
