L’Associació de Premsa Forana de Mallorca ha celebrat enguany el 30è aniversari de la seva constitució oficial i, amb aquest motiu, l’habitual trobada anual ha passat a ser un congrés, que ha servit per introduir alguns canvis en els objectius de l’entitat, per passar revista al seu estat actual i debatre aspectes relacionats amb la salut actual de la premsa de proximitat a l’illa.

Al llarg de dues jornades, divendres i dissabte passat, per l’Auditori Municipal de Porreres, passaren una trentena d’especialistes en la matèria, repartits en una desena de sessions entre ponències, debats i presentacions.

El dissabte es varen afegir al Congrés la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, i el conseller de Salut i Consum del Govern Balear, Vicenç Tomàs. També varen ser presents al congrés la Directora General de Política Lingüística del Govern Balear, Margalida Tous, la directora insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca, Rosa Barceló; el conseller de Presidència, Cosme Bonet; i el batle de Porreres, Bernat Bauzà.

“I vosaltres com ho feis?”

El Congrés va començar amb una primera taula rodona que va comptar amb la participació de directors de publicacions de diferents periodicitats que pretenia contrastar el seu ritme de treball, volum de feina, pressupost i caràcter. El setmanari “Cent per Cent”, el quinzenal “Punt Informatiu” de Pollença, el mensual “Llucmajor de Pinte en Ample” i el bimestral “Dies i coses” de Calonge es varen comparar en un debat que va deixar entreveure la gran heterogeneïtat de les publicacions agrupades sota la Premsa Forana.

La majoria de les publicacions associades no compten amb personal remunerat i la seva existència acaba depenent, sovint, d’una sola persona. En canvi, les de major periodicitat o de municipis de major entitat, tenen una estructuració de caràcter professional i disposen d’una estabilitat major, si bé pateixen més problemes econòmics i se n’adonen més de l’actual crisi econòmica.

Responsabilitat amb el català

A continuació, la directora insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca, Rosa Barceló, i la lingüista de la Universitat de les Illes Balears i d’IB3, Margalida Rosselló, varen presentar el nou llibre d’estil per a mitjans de comunicació editat recentment pel Consell i la UIB.

Rosselló va demanar màxima responsabilitat i correcció als editors de les publicacions de la part forana mallorquina a l’hora d’escriure en català, per tal d’evitar errors i incorreccions. A la vegada, va queixar-se que l’ens autonòmic IB3 ha deixat gairebé de banda l’assessorament lingüístic dels seus periodistes, actors, presentadors i demés protagonistes del canal de televisió i de l’emissora de ràdio.

Assemblea

El Congrés va tancar el seu primer dia d’activitat amb la celebració de l’Assemblea Ordinària i d’una de caràcter extraordinari per modificar els estatuts de l’organització.

Unes 25 publicacions assistents varen aprovar, per unanimitat, possibilitar l’entrada a l’APFM de mitjans de comunicació locals o comarcal de caràcter digital, alhora que es comprometeren a potenciar l’hemeroteca digital de l’associació, disponible al web de la UIB. Alhora, es varen introduir algunes modificacions en el règim electoral de l’entitat.

L’estudi sobre Premsa Forana

Les sessions varen continuar el dissabte durant tot lo dia. La primera d’elles va consistir en la presentació del volum I dels “Estudis i la premsa local”, editat per l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), a càrrec del seu coordinador Miquel Àngel Tortell.

És aquest l’estudi més exhaustiu fet mai sobre les publicacions de la part forana mallorquina i té la peculiaritat que són els mateixos editors els que han signat els treballs. La seva edició va coincidir amb la destitució del president de l’IEB, Sebastià Serra, per la qual cosa -segons va dir Tortell- “ni tan sols no se n’ha fet una presentació pública”.

Relleu generacional

Fa anys que es parla que un dels problemes de la Premsa Forana és el del relleu generacional. Hi ha publicacions que fa moltes dècades que estan conduïdes per les mateixes persones sense possibilitat de relleu, i d’altres que desapareixen perquè els seus editors se’n cansen o, fins i tot, envelleixen i es retiren o moren.

Per això, Premsa Forana va enfrontar Nofre Arbona, director del mensual “Bona Pau”, de Montuïri, que fa 58 anys que està al capdavant de la publicació, i Miquel Puigròs, de la revista trimestral “Díngola” de Sineu, de la qual just n’acaba d’aparèixer el primer número.

La manera de treballar d’ambdues persones contrasta, tant pels mètodes utilitzats, com pel sistema jeràrquic d’organització. Arbona va recordar com, en els seus origens, la publicació havia d’estar editada en castellà, havia de sortir per iniciativa de l’Església i havia de passar la censura.

Les notícies de la Part Forana

El debat titulat “Les notícies de la part forana vistes pels mitjans regionals i autonòmics” va comptar amb la participació de Nekane Domblás, directora dels Serveis Informatius d’IB3 televisió; Marisa Goñi, directora de TV de Mallorca; i Pep Verger, redactor en cap de la secció local del diari “dBalears”.

Domblás i Verger varen ser especialment crítics amb ells mateixos a l’hora de valorar la labor que, des dels respectius mitjans informatius, en fan de les informacions que sorgeixen a la part forana mallorquina. Domblás va explicar que “és molt difícil que una notícia de la part forana sigui portada si no es tracta d’un fet luctuós” i va reconèixer que “la part forana sol aparèixer destacada quan hi ha una curiositat o quan algú de Palma hi va”.

Marisa Goñi, per la seva banda, va reivindicar les notícies de la part forana i va exposar que la cadena que ella dirigeix ha fet una aposta clara i decidida per aquest tipus d’informació i que compta amb una completa xarxa de corresponsals.

Així i tot, tots tres varen confessar que ben sovint són els mitjans de l’Associació de Premsa Forana els que duen les exclusives de la seva zona, i que després els mitjans de Palma se’n fan ressò.

Vicent Partal

El director del diari digital Vilaweb, el valencià Vicent Partal, va ser l’encarregat de pronunciar la conferència més esperada de tot el congrés, sobre “La premsa forana a l’era digital”.

Partal va parlar al públic present sobre les darreres novetats en tecnologia aplicada a la informació. L’expert va parlar de la fi dels canals de televisió tradicionals, per donar pas a una televisió a la carta que ja ha guanyat força adeptes, especialment entre la joventut, per no haver d’esperar al dia i l’hora que s’ha programat un determinat espai que interessa veure.

També va parlar dels darrers models d’Ipad i de telèfon mòbil, que permeten ràpides connexions a internet i als mitjans de comunicació digitals. Va presentar les noves tabletes, telèfons mòbils que es despleguen i que permeten veure vídeos, sentir audio i llegir en gran format.

Partal va animar els gestors de les publicacions de la part forana mallorquina a introduir-se dins d’aquest món digital abans que d’altres empreses no ho facin.

València, Catalunya i Menorca

Premsa Forana de Mallorca va convidar el president de la nova Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, Francesc Martínez, a parlar de la crítica situació de la premsa en català a València. Tan sols dues desenes de publicacions informatives locals subsisteixen, al costat d’altres de temàtica més especialitzada.

Diferent és la situació a Catalunya, on Estanis Alcover, president de l’Associació de Premsa Local, representa gairebé dos centenars de publicacions -entre ells alguns diaris- amb un auge important de la seva presència dins de la ciutadania i un volum de negoci en augment.

També des de Menorca, Miquel Àngel Marquès, president de l’Associació de Premsa Local, va presentar la situació a l’illa, amb gairebé una publicació per municipi.

També Estanis Alcover va presentar l’esborrany del projecte per a la creació d’una Federació d’Associacions de Premsa de Proximitat en català -dins la qual hi serà present Premsa Forana- per a la defensa dels seus interessos a Europa. Al llarg dels propers mesos se n’aprovaran els estatuts i serà presentada oficialment.

Amb la Serra

Acte seguit, l’APFM va mostrar la seva adhesió a la candidatura perquè la Serra de Tramuntana sigui declarada Patrimoni Mundial per la Unesco. El president de l’entitat i director de “Veu de Sóller”, Gabriel Mercè, va ser l’encarregat de signar la declaració, acompanyat per la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol.

Premis i guardons

Francina Armengol i Gabriel Mercè, juntament amb el conseller de Salut i Consum, Vicenç Tomàs, el batle de Porreres, Bernat Bauzà, i l’expresident de Premsa Forana, Miquel Company, varen ser els encarregats de lliurar els Premis Periodístics Premsa Forana en les seves cinc modalitats:

Premi al millor REPORTATGE:
“Plecs de cultura popular XX. L’ensenyament” de la publicació MIRAMAR

Premi a la millor ENTREVISTA:
Entrevista a “Joan Font Massot” de Miquel Monroig de la publicació UNA OLLA D’ARAM

Premi a la millor FOTOGRAFIA:
Foto de portada, de Rafel Pisà de la publicació COANEGRA

Premi al millor article d’OPINIÓ:
“No a la maquiavèl.lica vinculació de crisi i immigració”, signada per Elizabeth Sánchez, de la publicació TALAIA

Premi al DISSENY a la millor pàgina:
Disseny de la portada de la publicació UNA OLLA D’ARAM

També varen lliurar 19 diplomes a les publicacions associades que han superat els vint anys d’existència, entre elles “Veu de Sóller”. En nom de la publicació sollerica va rebre el guardó el president de l’Associació editora, el veterà Joan Oliver.
Fa deu anys, a l’anterior congrés de l’APFM, ja s’havia realitzat un acte similar i, per aquest motiu, les publicacions que ara tenen més de trenta anys ja havien estat reconegudes.

Glossat de picat

Després del lliurament dels premis i dels missatges de suport de Tomàs i Armengol, els congressistes compartiren un dinar de germanor, al terme del qual tres coneguts glossadors -Mateu Matas “Xurí”, Antònia Nicolau “Pipiu” i Macià Ferrer “Macià”- varen realitzar un glossat improvisat, de picat, que va fer les delícies dels assistents.
Moltes de les glosses tengueren com a protagonistes els polítics presents en el dinar, i d’altres la premsa de la part forana mallorquina.

La premsa, document històric

En la recta final del congrés, l’historiador Sebastià Serra, va fer una ponència en la que destacà la importància de les hemeroteques de les publicacions de la part forana com a document històric.

Avalà la digitalització dels històrics i també la conservació dels setmanaris i revistes en paper, i va explicar als editors que els seus productes es converteixen en font indispensable per als estudiosos de la història.

Joan Carles Palos

El conegut presentador dels informatius d’IB3 televisió, Joan Carles Palos, va tancar el congrés amb una dissertació sobre la importància de la premsa de proximitat. Va explicar que, per naturalesa, la persona tendeix a tenir curiositat per tot allò que l’envolta.

I va destacar que, especialment els mitjans de comunicació de proximitat, han de fer una funció social que probablement d’altres mitjans no tenen, i ho va exposar amb l’exemple de la programació extraordinària realitzada fa poc més d’un any quan ETA va matar dos agents de la Guàrdia Civil a Calvià. Palos va dir que en aquell moment es va fer informació per tranquil.litzar la població, i que es va mantenir una estreta col.laboració, en tot moment, amb les forces d’ordre públic.

El congrés es va tancar amb l’actuació musical del grup llucmajorer Percutrò.