He quedat sorprès de la manipulació impressionant que ha fet el senyor Rodríguez amb el fotomuntatge de l’Avinguda Cristòfol Colom.

Anem per parts: la llei parlava de protegir jardins, el que em sembla bé, però mai hagués pensat que el corral mig abandonat era part de la protecció perquè no té ni u petit test ni, molt menys, una planta sembrada.

Tots sabem que qui va promoure tot això de la protecció de jardins va ser el senyor veïnat del corral i propietari del jardí hermós que hi ha al costat, segurament, com em va dir ell mateix fa temps, perquè li hagués agradat que el patiet fos seu.

El fotomuntatge posa una finca de cases en lloc del jardí del veïnat que ja hem dit que no volia construir-hi, per tant el pertinent era fer un fotomuntatge d’una o dues tendes enlloc del corral i veuríem el que agradaria més als sollerics. Jo estaria disposat a fer un projecte i que una espècie de referèndum dictaminàs que és millor, si el corral destartalat o unes tendes delimitades per les columnes que encara hi ha. Si el poble trobàs que és millor deixar el corral tal com està, llavors ho acceptaria. Està disposat el senyor Rodríguez a fer aquest joc democràtic?

I a continuació ve el projecte que teníem per el corral. Faci ara si vol el fotomuntatge, però el real, i no enganyi més a la gent.

L’esbós de les tendes el va fer fa uns quinze o vint anys l’arquitecte Onofre Rullán, i en el qual es pot veure del seu puny i lletra que s’havia de respectar la pedra, o sigui que no m’ha d’ensenyar vostè què és protegible i el qué no ho és; o el que és mirar pel poble o mirar pel capritxo d’un senyor.

P.D.: Si no vaig poder fer les tendes en aquell moment serà perquè un amic seu, un tal Tòfol, me va pelar.

Adéu siau.