Tenc la gran sort de viure a Sóller i, a més d’això, en una barriada com no n’hi ha cap altra. Uns veïnats que no els mereixo i, a més, tota una colla de gent, molts, entusiastes que, a més de moltes altres coses, de la mà de na Crispina Samper, han organitzat les festes de la barriada. Festes humils, però festes maques. Els ho agraeixo de veritat i tot i que jo no hi participo activament, tenen el meu reconeixement i agraïment personal.
Abans de començar el bessó del meu article, he de dir que jo tenc dos fills, una nina de 16 anys i un fill d’11. Tots tenim la roba a l’estenedor i potser algun dia sigui jo mateix víctima i esclau de les meves crítiques i paraules. De totes maneres però, ja procuro jo que aquest no sigui el camí i us prego a tots que si un dia veis una actitud reprovable d’ells, m’ho faceu saber de seguida. Us ho agrairé.
Dit això, he de dir que com sempre, per desgràcia, hi ha la part dolenta, la part que fa deslluir les festes. Les malifetes estan a l’ordre del dia avui i crec que molt més demà. No us podeu imaginar com em va bollir la sang quan diumenge a les vuit del dematí vaig sortir fora de ca nostra i vaig veure els desastre que havien fet. La foto és il·lustrativa però l’explicaré: un banc de pedra tot ple d’ampolles d’alcohol, brutor i restes d’haver-hi fumat porros a les totes. Just a la vora, una pedra de grans dimensions, que no hi era abans, que fou utilitzada per rompre i arrabassar el grifó de la font. Aigua per tot arreu. A un altra costat, hi havia unes bales de palla grosses, rodones concretament, que no varen estar bon fins que no les feren malbé i escamparen per tot. A la mitja nit i molt més tard encara, música dins els cotxes i botellot a voler. Nins i nines de molt curta edat amb el tassó a les mans que feien més pena que glòria.
El renou de les festes s’ha d’entendre i acceptar. El dels cotxes amb altaveus a tot volum és una altra cosa. Alguns joves d’avui, massa per desgràcia, han confós la festa amb els desastres. Crec que els al·lots i al·lotes s’han de divertir i sortir. Han de fer allò que nosaltres hem fet abans. Si volen beure, que beguin, que facin el que vulguin amb les seves vides, això és problema seu i dels seus pares. Amb el que no estic gens d’acord és en que pel seu mal cap espatllin el mobiliari urbà, facin les feines fisiològiques pel carrer i desbaratin el descans dels que no en tenen cap culpa. Aquests jovenets no saben, i potser algú els ho hauria d’explicar, que la seva llibertat comença on acaba la dels demés i, sobretot, tot allò que espatllen per capritx, els demés que no en tenim cap culpa, en patim les conseqüències i, a més de tot, ho hem de pagar. Us creieu ser més homes ho dones fent aquestes coses? Malament anau amics, molt malament.
No em vull acomiadar de vosaltres sense donar les gràcies al magnífic motorista (de quatre rodes més concretament, crec) que divendres a la matinada es va dedicar a pujar i davallar del carrer Juli Ramis i altres llocs propers a la zona de festes amb el tub d’escapament lliure. No voldria, ni tu ni els teus pares segur que tampoc, que algú et fes el mateix davall la finestra de casa vostra. Els que tu no deixares dormir, per fer-te el viu, al dia següent havíem d’aixecar-nos prest per anar a fer feina.
Diré una cosa políticament incorrecte: us mereixeríeu que no en fessin cap de festa perquè, els que provocau el malfraig i els problemes als demés, no en teniu cap dret a gaudir-ne.
jaume@jcis.e.telefonica.net
