A la secció “Veu del lector” de “Veu de Soller” de 18 de juny últim, Alexandre Ballester enriqueix literàriament el setmanal amb un article titulat “Alfàbia, sense portes”. La seva lectura la dec a un amic que, encara que amb cert retard, me n’ha fet arribar un exemplar.
Estic segur que Alexandre -a qui duc sense veure molt temps- em permetrà que discrepem pel que fa a l’origen o a la procedència de les portes que actualment tanquen “es portal forà” d’Alfàbia, que, alhora, comunica amb l’artesonat àrab, mostra fidedigna de l’adoració a Alà per part dels musulmans mallorquins del segle XIII, que generacions de gent civilitzada ha sabut i volgut conservar.
Segons tenc entès, les portes de referència, igual com els portals que ara emmarquen l’accés a la casa i a la capella de l’esmentada possessió (així com als dos entresols laterals de l’escala de l’actual Palau de Justícia, a Palma) van ser traslladats i instal·lats on encara es troben per don Juan B. Zaforteza i Sureda procedents de la casa d’una finca rústica immediata a Palma, que va vendre. Per tant: “portes ben obertes”, doncs l’origen de les portes de referència no sols no és indigne, sinó que és mostra que els mallorquins d’antany tenien bon gust artístic en erigir i construir les cases de possessió.
Puc afegir un detall? L’esmentat don Juan B. Zaforteza va ser un dels pocs mallorquins que, en termes encomiàstics, es va dirigir per escrit al Govern d’Espanya arran de la supressió del Tribunal de la Inquisició per les Corts de Cadis. Se m’admet un altre detall? Està acreditat documentalment que els seus avantpassats van coadjuvar personalment a l’”adopció”, en la seva modalitat jurídica de “menys plena”, (tal com la regulava el Dret Romà Justinià vigent a Mallorca) de diversos barons mallorquins de cognoms jueus. Aquesta “adopció, menys plena” és la que, amb ple desencert legal i històric, és coneguda com la “conversió” dels jueus mallorquins l’any 1392, sent així que sols quatre (4) d’ells d’entre prop de dos-cents (200) van fer coincidir en el temps la seva “adopció menys plena” amb la seva conversió al cristianisme.
Torno al tema de les portes d’Alfàbia. No fa molt temps, vaig llegir en una publicació, la tirada de la qual no era reduïda, que la cadena que actualment està col·locada darrere de la barrera que separa la carretera general que, procedent de Palma, condueix al túnel de Sóller de ses cases d’Alfàbia s’havia utilitzat per impedir la fugida dels esclaus que treballaven en les tasques agrícoles de la finca. Totalment incert. La cadena a què es referia la “notícia” publicada procedia d’un vaixell recentment desballestat i va ser adquirida per mi l’any 1982, a fi d’evitar que la vellíssima barrera -l’artesà que la va confeccionar, potser preveient la seva llarga vida, va gravar en ella la data de 1864- cedís en ser empesa des de la carretera.
I acabo ja. Ho faig amb un prec, o, més ben dit, amb dos, al senyor director de “Veu de Sóller”. El llunyaníssim any 1973 vaig enviar una carta oberta al “Diario de Mallorca” que no anava precedida de cap titular. Algú, no molt documentat, la va batejar amb un extens encapçalament que, atesos els seus errors, em va costar disgusts molt seriosos.
Això em porta, Sr. director, a demanar-li dos favors: que, per la seva mediació, em permeti enviar una cordialíssima salutació a Alexandre Ballester, acompanyat del prec que en les precedents línies només vegi les exposició d’una versió respecte a les portes d’Alfàbia que difereix de d’altres, i, segon, que si vostè té a bé acollir el meu escrit, quedi transcrit íntegrament des de l’encapçalament fins a la firma.
Gràcies.
