Benvolguts senyors:
La veritat és que no sé com adreçar-me a vostès perquè si bé ens coneixem, vostès segur no em recorden. És normal. Tenim una relació distant pel seu estatus i el meu. Vostès no saben res de mi i jo sé de vostès tot el que veig a la televisió i puc llegir a la premsa. Si van, si venen, si compren, si sopen…
He de dir, i no em cauen els anells, que estic convençut del bon paper de representació que fan pel meu país i, sobretot, pel paper, segons el meus humils coneixements, que ha jugat la casa reial i concretament el monarca a moments difícils de la vida d’Espanya. Per tot això moltes gràcies a pesar que segur alguns no estiran d’acord amb mi, però els prego que respectin la meva opinió com jo respectaré la seva. Això és llibertat.
Ara arribo al bessó del meu escrit. Com he dit abans, tenc un respecte immens per vostès, però crec que no és recíproc. M’explicaré: Tenc clar que la seva seguretat, com la de qualsevol persona és capdal. Tenc clar que la protecció de la Casa Reial ha de ser molt més insistent, concreta i segura que la meva, entre moltes altres coses, perquè jo no som ningú.
El que no acabo d’entendre ni d’acceptar és el fet de que quan arriba la Família Reial a Mallorca hi hagi un desplegament policial com el que cada any hi ha i molt més encara, el tracte que rebem els ciutadans per part dels policies encarregats de la custòdia de l’esmentada família (Policia Nacional i Guàrdia Civil). Com a ciutadà exigeixo un tracte educat, respectuós i sobre tot digne, només que el que jo els dono a ells. Jo no tenc perquè aguantar un tracte humiliant per part d’uns policies que es creuen amb el dret de maltractar a la gent, amb fets o paraules. No hi ha dret.
Es poden fer controls, escorcolls, redades i tot el que vulguin sense cap necessitat d’haver de perdre el respecte i dedicar males maneres a la gent, sobretot perquè no tothom és delinqüent. A mi no em va bé que m’escometin al mig del carrer a males maneres la Policia Nacional, posin un arma dins la finestra del cotxe i sense dir-me ni bon dia, em facin botar, donar papers i mirar-me el cotxe per damunt i per davall, sense mirar-me a la cara. Poden fer-ho perquè tenen dret però jo en tenc un que va per damunt el seu, que és el dret de rebre un tracte digne i no pas un tracte humiliant per part d’una colla de funcionaris que s’han cregut els reis del “mambo”. La seva llibertat comença on acaba la meva i això sembla que no ho tenen massa clar.
Entenc que el Rei i la seva família siguin a Mallorca i els han de protegir però ells han d’entendre que jo he arribat primer, que visc aquí tot l’any i que no he mort mai a ningú, mai però, sobretot que una mica d’educació i manco supèrbia no els aniria gens malament. Amb una pistola, un uniforme i una placa, el món els ve petit, però a mi les seves formes i maneres em fan oi.
Per circumstàncies que no venen al cas, he tengut moltes vegades relacions amb cossos de l’Estat. He de dir que hi ha bona gent i gent educada, però una immensa majoria tenen l’educació a les plantes dels peus. Ells fan el que volen: aturen els seus vehicles on els dóna la gana, entren i surten dels bars de veure els partits del Mundial, fan berenars a establiments públics que duren més de dues hores… això per mi no té cap importància, m’és igual. Sols no m’és igual el tracte que em donen com a ciutadà. Som persones, no animals, i a ells els pagam entre tots nosaltres.
Majestat: vós sou un home senzill, educat i bona gent. Transmeteu aquests valors als que us han de guardar. Us guarden a vos però ens ataquen als demés i això no és just.
Passeu unes bones vacances i que Déu vos guardi molts d’anys la salut.
