Múltiples denominacions s’han donat a aquest puig de 1.091 metres d’alçada. El Puig de l’Ofre s’aixeca majestuós sobre la vall i també sobre el Pla de Cúber i la vall d’Orient. La seva curiosa forma és la principal causa dels nombrosos noms que ha rebut.

L’excursió que presentam avui, i que ens conduirà fins al capcurucull d’aquest cim, té nombroses variants. El nivell de duresa i la duració de la caminada faran que l’intrèpid excursionista esculli un o altre itinerari.

El primer camí que posam damunt la taula és aquell que s’inicia a Sóller. A través del Barranc de Biniaraix el caminant va guanyant alçada sobre el nivell de la mar, a la vegada que l’espectacularitat de les vistes augmenta.

Una vegada creuada la barrera de l’Ofre, en el Salt dels Cans, el camí es suavitza fins que s’arriba a les cases de l’Ofre. Des d’aquest punt, aixecant només el cap, el puig de l’Ofre presideix la nostra vista. Ens trobam a la darrera part de l’excursió.

Des de les cases de l’Ofre s’inicia un camí de carro que es segueix durant dos quilòmetres abans de començar l’ascens definitiu. El camí està senyalitzat amb els indicadors de fusta de la Ruta de la Pedra en Sec, que en la seva etapa Sóller-Tossals Verds creua aquesta zona de la Serra.

Els caminants arriben posteriorment al coll de l’Ofre, una àrea on el vent o la brisa sempre són presents i que suposa un canvi de vessant entre el Barranc de Biniaraix i la vall de l’Ofre, i el Pla de Cúber. De fet, al fons ja són visibles els embassaments que subministren aigua potable als municipis de la badia de Palma.

Des d’aquest punt cal emprendre l’ascens fins al cim. Ens trobam a uns 900 metres sobre el nivell de la mar i en un poc espai de terreny cal superar els quasi dos-cents metres que manquen per arribar al capdamunt de l’Ofre. Hi ha dues vies per pujar-hi, una per cada costat del puig. En aquest cas, pujarem per una i baixarem per l’altra.

Deixant el puig de l’Ofre a l’esquerra es camina per un camí de carro que dóna quasi tota la volta a la muntanya. Seguint les indicacions de colors que hi ha pintades a la vorera del camí o les directrius de les fites de pedres, arriba un moment en el que cal deixar el camí i endinsar-se dins el bosc. Darrera de l’excursionista ja es divisa el Pla de Mallorca, on destaquen les muntanyes que envolten Orient, Alaró i Lloseta.

El camí multiplica ràpidament la seva pendent. Si no s’ha planificat bé la pujada, assolir el cim es converteix en una autèntica odissea. Superant el desnivell per un caminet de terra i roques, entre mates, càrritx i arbusts autòctons de les alçades de Mallorca, l’excursionista va guanyant altura i les vistes de cada vegada són més espectaculars.

El cim pareix que no ha d’arribar mai. Però després d’uns vint o trenta minuts de pujada la vegetació desapareix per complet i es veu al davant una gran massa rocosa. El caminant camina per damunt la roca fins que, sense adonar-se, es troba al punt més alt del Puig de l’Ofre. Allà, una placa de la Fundació Sa Nostra i una altra de l’Agrupació Escolta Capità Angelats de Sóller presideixen el puig.

Les vistes són espectaculars. Es pot fer una panoràmica de 360 graus, començant pel Puig Major, la carretera que hi puja, els embassaments als nostres peus, Sa Rateta, Massanella al fons, els pobles del Pla de Mallorca, la Serra d’Alfàbia amb les antenes, els Cornadors, el Puig del Teix, Sóller i el seu port, i molts altres accidents geogràfics. Per la seva situació dins l’illa, l’Ofre és un dels millors miradors de la Serra.

Després de reposar forces assegut damunt una de les pedres del cim, plantejam el descens per l’altre camí que des del Coll de l’Ofre permet arribar fins al cim. En aquest cas es tracta també d’un camí de bístia, però que presenta una inclinació molt menor. Tant la pujada com la baixada per aquesta via és molt més suau.

Una vegada arribats al Coll de l’Ofre es pot seguir descendint fins a Sóller pel Barranc de Biniaraix o aprofitar per enllaçar amb altres rutes. En aquest sentit, es pot optar per baixar cap a la vall a través del Portell de Sa Costa, una ruta que conduirà l’excursionista fins un dels punts més alts de la serralada de Son Torrella. Es tracta d’una ruta que permet disposar de les millors vistes de la vall.

Igualment, des d’allà també es pot seguir caminant pel camí de carro fins a l’embassament de Cúber. Per fer l’excursió menys dura també es pot fer amb el sentit invers: deixar els cotxes estacionats vora l’embassament i caminar fins al cim de l’Ofre. Aquesta alternativa permet estalviar-se el Barranc de Biniaraix, un tram odiat pels excursionistes menys experimentats. De la mateixa manera, en cas de voler caminar més, des de l’embassament es pot continuar la Ruta de la Pedra en Sec fins al refugi de Tossals Verds, o descendir fins a Lloseta, un altre punt on deixar estacionats els vehicles.