Record fa uns mesos que molts polítics del Partit Popular sortien a la televisió defensant a l’exhonorable Matas. Però em va sorprendre el dia que va anar a declarar i no veure cap dels seus fans als voltants del jutjat, aplaudint l’entrada triomfal del seu excap.

Supòs que no hi anaren perquè més d’un té les mans embenades amb cremadures d’un vuitanta per cent. Esper que aquest bon home canti i digui la veritat. Em costa creure que els seus col.laboradors més propers com Rosa Estaràs, que fou la segona durant tants anys, no es donassin conta del ritme de vida d’aquesta gent. Eren cecs o presumptes encobridors? On estava la senyora Cabrer quan construïren el Palma Arena o el Metro? Qui controlava a Matas, o eren ell i la seva senyora els que manejaven els doblers? Crec que botarà més d’una llebre i esper que els caçadors afinin la punteria i no deixin escapar cap peça, encara que la peça principal ja la tenen caçada. Amb total seguretat que encara n’hi ha moltes sense caçar, però poc a poc aniran caient. La seva amiga més fidel, Rosa Estaràs, ha estat la primera en declarar que Matas era el màxim responsable del Palma Arena. No sé si Estaràs està lliure de pecat. El temps ho dirà.

Es diu que el Partit Popular té més por al cas Palma Arena que al cas Gúrtel. Quan Rajoy va venir fa uns mesos a Palma es va limitar a dir que hi ha companys que s’han comportat com no devien i més quan s’exerceix una responsabilitat política.

Fa uns anys Matas era un exemple per al líder Popular. Va assistir a la seva presa de possessió el 27 de juny de 2003. En aquell acte Rajoy era vicepresident d’Aznar i va dir que era un sincer motiu de satisfacció assistir a la coronació de Matas, dient que el seu projecte generaria il.lusió perquè els ciutadans de les Illes Balears es mereixien un govern responsable.

Rajoy, al igual que tot el PP, també posaven la mà en el foc per Matas. Esper que les cremadures cicatritzin aviat i no hagi d’anar a la unitat de cremats. Per aquestes mateixes dates, Rajoy deia que l’arribada de Matas a l’executiu era un símptoma de bona salut de la Democràcia.

Aquests eren els pronòstics que feia d’aquest polític que perdurarà en la història de Mallorca per haver conquistat amb el seu somriure a tants ciutadans i per haver abusat de la seva confiança. Esper que en Rajoy, quan deixi la política no es dediqui a fer de vident, doncs crec que tendria menys futur que un venedor de biquinis al Pol Nord.
La conselleria d’Economia i Hisenda calcula que la despesa pressupostària de les obres públiques realitzat en la legislatura de 2003 a 2007, quan presidia el Govern Matas, fou de 271 milions d’euros. Com poden comprovar, Rajoy es va passar de rosca a l’hora d’elogiar a Matas.

Aquest és el model de gestió que el Partit Popular està duent a terme en la majoria de comunitats on governa. Però Rajoy si que va estar encertat quan en el 2004, en un d’aquestes encalentides de boca que de vegades té, va dir que faria d’Espanya el que Jaume Matas estava fent a Balears. La veritat, he de reconèixer, que va apuntar al centre de la diana i no es va desviar ni un mil.límetre. Encara que en aquesta pel.lícula, en la que l’actor principal sol ser el bo, possiblement siguin dolents fins i tot els actors secundaris.

IB3 pot ser que ens doni alguna sorpresa i ens projecti alguna sèrie amb fets reals en la que participi el senyor de les munyeques, un altre gran artista. Segons els que embruten papers, com diu el PP, aquest senyor es passejava presumptament amb maletins plens de bitllets de 500 euros.

La senyora de Matas solia pagar les seves capritxades amb aquest tipus de bitllets dels que molts ciutadans no sabem si existeixen. Segons diu, que va anar a compra un quilogram de tomàtigues amb un bitllet de 200 euros, posant en un compromís a la dependenta a l’hora de tornar el canvi.

Si aquest és el model de gestió que el PP liderat per Rajoy vol implantar a Espanya, segur que augmentarà la venda d’escobillers i mascaretes, perquè fa una olor a podrit que és insuportable. El líder del PP de Sóller hauria de ser més prudent i no jugar amb el foc, ja que les cremadures són perilloses.