Cada 26 de juliol l’Alcázar de Toledo es converteix en la Meca de la dreta més rància del país. Feixistes, falangistes, extremistes i la vella guàrdia del Franquisme peregrinen fins l’Alcázar de Toledo per retre culte al cap de la trama golpista del 23-F, l’exgeneral Jaime Milans del Bosch, enterrat a l’Alcázar.
El que en uns mesos serà el Museu de l’Exèrcit, al que els familiars dels anomenats defensors d’aquest emblemàtic edifici tenen el dret a visitar quan vulguin. A Toledo, la història més casposa i el modernisme més vanguardista és donen la mà. Amb l’església beneint tot allò que faci falta.
Però mentre aquesta gent visita els temples on estan enterrats els seus éssers estimats, la dreta de Rajoy es nega a què aquells que estan enterrats en cunetes i en fosses comunes siguin desenterrats i que els seus familiars tenguin el mateix dret d’aquells que varen ser assassinats pel simple fet de no pensar com ells. En realitat, no és el 26 de juliol el dia més destacat. No. El dia preferit pels nostàlgics dels regidors del PP, que es neguen a condenar el cop d’estat de 1936, que encara s’aixequen els dematins amb la seva frase preferida dient: “sense novetat a l’Alcázar”, és el 27 de setembre, quan la imatge de la verge del mateix recorr els carrers empedrats de Toleda, des de la Catedral fins a la cripta de l’Alcázar, amb l’església al costat i beneint l’aixecament nacional que va dur aquest país a una guerra absurda i sangrenta.
Tot això pot parèixer el guió d’una pel.lícula mai rodada, però la realitat està a 70 quilòmetres de Madrid, a l’Alcázar de Toledo. Existeix un cementeri on poden ser enterrats els defensors i familiars d’aquells que s’aixecaren el 1936 contra el govern legítim de la Segona República. El cas és que aquests privilegiats, millor dit, els seus familiars, poden visitar quan vulguin la cripta on descansen les restes dels seus éssers estimats, amb la particularitat que aquest enterrament es troba a les mateixes instal.lacions d’aquest emblemàtic edifici de Toledo.
Almenys els familiars de Milans i companyia tenen la clau del lloc per poder anar a plorar als seus morts. La veritat és que hi ha coses que són molt males d’entendre. No sé perquè la dreta d’aquest país es nega a reconèixer que té la seva història i que la història d’un país no pot permanèixer dormida com vol la dreta. No estic escrivint aquest article amb ressentiment cap a ningú, ni odi, però si sent tristesa per aquells familiars que tenim algun ésser estimat en alguna fosa comuna o en alguna cuneta, i que no tenim dret a desenterrar-los i identificar-los pels seus éssers estimats.
Quin dret té el Partit Popular a negar aquelles famílies que volen que les restes dels seus éssers estimats siguin enterrades en un lloc digne com on està Milans Delbosch i companyia. No deman que estiguin enterrats a la cripta de l’Alcázar de Toledo, però almenys que no hi hagi gent que s’oposi a què els familiars que tenen els seus éssers estimats a les cunetes puguin desenterrar-lo sense que hi hagi cap rencor per part de ningú.
Però pareix ésser que la dreta espanyola i l’església només aplaudeixen les celebracions d’aquells que feren possible el cop a la república. Aquests són els nostàlgics de la història més negra d’Espanya.
Mentre hi hagi gent que la seva frase preferida quan s’aixequen sigui sent “sense novetat a l’Alcázar”, existiran els nostàlgics rancis.
