Benvolgut senyor Guillem Bernat:
Li prec que respecti que jo utilitzi el tractament institucional quan m’adreci a vostè, al manco en públic, ja que a mi m’han ensenyat que a una autoritat no se li parla de tu, ans tot al contrari, se li deu un respecte, en sigui mereixedor o no, tant se val, ara no és el cas.
És evident que he de contestar la seva carta, però d’entrada me botaré els dos primers paràgrafs perquè no m’interessen en absolut, ni tampoc als nostres lectors.
Fent referència al que vostè anomena una estirada d’orelles, dues concretament, li faig saber que jo no li estiro les orelles a ningú, ni tan sols el dia que fa festa o els anys. Jo, en nom dels socis de la Societat Defensora Sollerense li he recordat que ha deixat de complir, una vegada més, allò que es va comprometre a fer i que, a més de tot, està escrit davant notari i reiterat de paraula a nosaltres en moltes ocasions. No s’ha constituït la Junta de Govern del Defensora, que és l’òrgan que ha de vetllar pels interessos i el bon funcionament del centre. El que també vol dir que ha d’estar assabentat de tot el que passa i decidir tot el que afecti a n’aquesta casa. No fa falta que me digui si hem dit que seríem, que si feina, que si ocupacions… Deixi la seva ironia de banda i compleixi el que li pertoca.
Li vull dir que no hi cap “ganes loques”, com diu vostè, ni per part meva ni per cap dels socis, de desprestigiar-lo públicament. Nosaltres no som ningú per fer-ho ni en tenim cap interès, això possiblement ho faci vostè per si mateix i sense l’ajuda de ningú. Aquesta és l’excusa que utilitzen els que no tenen arguments. “Me volen desprestigiar…” Ai, Déu meu !
Una cosa no li penso permetre de cap de les maneres i és que digui mentides (no fa massa temps ja l’acusaren de mentir en aquestes mateixes pàgines i va haver de callar) i posi en boca meva coses que jo no he dit mai ni a vostè ni a ningú. No m’acusi de pertànyer a una ideologia o una altra i que aquest fet sigui un motiu de persecució de cap a vostè perquè, Sr. Bernat, no té ni idea de com penso ni què penso jo i, dit sia de passada, ni tan sols li importa. Faci els seus comptes i deixi estar els meus. Ballar o anar a l’era ho pot fer quan vulgui, però deixi en pau la meva persona perquè jo no l’he anomenat per res a títol personal. Déu me’n alliberi. De totes maneres, si un dia vol, en podem parlar de desprestigis, dictadors o de pertànyer a part o banda, però ho farem vostè i jo en privat, si li sembla, i si no bon vent.
A la passada legislatura és veritat que no férem cap article damunt la premsa, però és que no va fer falta perquè sols es feren dues accions concretes i a les dues hi prenguérem part des del principi. Una fou la possibilitat d’ubicar-hi la banda de música i nosaltres, juntament amb el batle Sr. Simarro, el director de la banda i el Sr. Joan Frau, ens asseguérem i en parlàrem. Tots ells en són testimonis de fiar. La Societat Defensora Sollerense no va posar ni un sol problema perquè això es fes, ans tot al contrari. Al final no es va dur a terme. La segona fou la captació d’un milió d’euros de part dels antics propietaris de Sa Talaia i fórem informats en tot moment, per part del Sr. Simarro, de les gestions que es duen a terme i com anaven encaminades. Segurament haguéssim pogut escriure alguna vegada reclamant la constitució de la Junta de Govern però no ho férem per una qüestió de temps al front de l’Ajuntament. A vostè n’hi hauríem d’haver fet a dotzenes perquè ho havia d’haver fet vostè, o el que era el seu batle en aquell moment, i fins avui, no s’ha fet.
Una cosa sí que he de reconèixer i és que de la seva anada a Madrid amb el Sr. Colom, sí ens va informar quan jo, per error a l’anterior carta, vaig dir que no. Ho sent molt de veritat.
Me diu a la seva atenta carta que si van cedir les sales a l’Escola del Fossaret fou per decisió de tot l’equip de govern. Li vull recordar que nosaltres donàrem també suport a aquesta iniciativa però que ens assabentàrem per la premsa d’aquesta decisió. A banda de tot li vull dir que l’equip de govern pot prendre decisions a l’Ajuntament, però no ho pot fer al Defensora sense passar per la Junta de Govern de l’entitat. Està escrit i signat davant notari, li recordo per si ho ha oblidat.
Sr. Bernat reconegui que aquesta Junta de Govern s’hauria d’haver constituït de seguida que es va fer la cessió de l’edifici i del teatre l’any 1999, fa ara deu anys, però ni vostè, que era el regidor de cultura ni els que abans eren els seus ho feren, i han passat els anys, ha estat vostè d’un partit i de l’altra, ha estat batle, ha tornat a la regidoria de Cultura i Patrimoni i segueix sense constituir-se la ditxosa Junta de Govern del Defensora.
Sr. Bernat, no me parli del paper de la premsa i de protagonismes. Del paper de la premsa que com diu vostè ho sé jo millor, també en podem parlar però en privat i recordarem temps pretèrits. Hi ha molt per parlar. De protagonisme no en volem gens ni una mica i jo molt manco que ningú. Ja sé que s’ha dit que en Jaume Casasnovas voldria el protagonisme quan les coses anessin bé o quan algú em passés per damunt amb aquest assumpte. No han anat mai tan errats. De cap de les maneres. Nosaltres i jo també, ja fa molts d’anys que treballam per la cultura i pel nostre poble sense guanyar ni un cèntim, tot al contrari, invertint temps i doblers i sempre a la banda de darrera. A mi el protagonisme el me dona sols la meva família i els amics que tenc i que, gràcies a Déu, he pogut i puc triar.
Sr. Bernat vostè pensa que no hi ha per tant però nosaltres pensam que hi ha per molt i més. Constitueixin la Junta de Govern i facin les coses com pertoca.
El saludo cordialment,
