Potser sigui per una qüestió de reminiscències de l’ancestral sentit de territorialitat tribal, no ho sé, però molt sovint incorrem en l’error d’atribuir els mals que sols són imputables a determinades actituds ideològiques o partidistes, a tota la població d’un determinat territori. Així, sempre sentim a dir coses com «Madrid ens roba», «Espanya ens expolia», «Els catalans ens avassallen…» etc., la qual cosa és del tot incorrecte i és font d’injustes i perilloses fòbies.

Ara, per exemple, es discuteix el tema del finançament autonòmic, on tornam sentir «Madrid no compleix les expectatives de Balears», «Madrid manté la situació d’injustícia» «dura negociació amb Madrid»… i coses similars; això és incert i injust. Els qui posen entrebancs i pegues no són els ciutadans d’una determinada regió, que de fet només és la seu del parlament i el Govern estatals, sinó els polítics que seuen a les poltrones de decisió d’aquestes institucions, i que en aquest cas, per més «inri», pertanyen al PSOE, el mateix partit que governa Balears. També he de dir que, per raons d’estudis, vaig viure uns quants anys a Barcelona, i mai vaig trobar, per part dels catalans que vaig conèixer, una actitud annexionista cap a la meva terra, fet propi d’una minoria radical que avui té un sobredimensionat pes polític i estan estratègicament situats. Per tant, siguem conseqüents i justs, i a l’hora de tirar «pestes» i «malediccions», no ho facem contra les persones i terres d’altres indrets d’Espanya, sinó contra els autèntics responsables: els polítics de la sectària i interessada partitocràcia.