Només em fa falta sortir de Sóller, i no cal que viatgi fins a la Península, per trobar “bons” parcs infantils grans, espaiosos, amb amplies àrees pensades per als diferents grups d’edat. Molt millors que els que trobo aquí.
Què considerem un “bon” parc infantil?

És un lloc per jugar, esbargir-se, grimpar, aprendre i passar l’estona per a nins de 2 a 10 anys, un lloc que també ha de tenir en compte les necessitats dels nens més grans. Els nens de 8 anys també cerquen reptes corporals i lúdics. Un lloc que desperta i potencia la fantasia i la creativitat dels nins. Un lloc a on els grans i els petits es senten igual de bé, a on hi ha suficients bancs, per exemple, pels padrins i les padrines. Un lloc que té en compte els elements del nostre entorn, que hi juga, i, si és possible, que explica de forma divertida les seves relacions amb la física i la historia.

m Podríem construir un vaixell de fusta i els nins podrien jugar a ser mariners, pirates o descobridors. Naturalment el vaixell tindria una coberta, una cabina i un timó movible. Seria magnífic que tingués alguns canons petits i giratoris per on es pogués llençar l’aigua.

m Podríem construir un petit far que es pogués escalar per dintre i que tingués un tobogan llarg per on es pogués baixar (similar al que hi ha al Parc de la Mar de Palma).
m També podríem construir cabanes de pedra (talaiots) o laberints de canya per poder jugar a fet i amagar. Seria fantàstic!

m A un lloc com Sóller, que es troba situat al costat de l’aigua i que viu gràcies a les fonts i els canals, es podria construir un parc infantil amb un canal d’aigua a on els nins poguessin aprendre i experimentar amb els sentits la força de l’aigua. Podríem construir-hi encluses. Els nins podrien tancar i obrir l’aigua, i les rodes es mourien amb la seva força. Amb el moviment de les mans o del cos es podria esquitxar aigua a través de bombes i propulsors.

Quin joc més divertit i quina manera més activa de descobrir la natura pels nostres fills!

m Podríem oferir moltes més possibilitats per gronxar-se o aparells que posessin a prova el sentit de l’equilibri (petits trampolins a l’alçada del terra o llargues bigues de fusta, grans baldufes o plataformes giratòries, o ponts suspesos en l’aire que es gronxessin quan els nins hi pugessin al damunt).

m Podríem construir parets o cordes per escalar ( A la platja de Palmanova hi ha una construcció d’aquestes característiques que es fa servir molt).

m També seria una bona idea fer una pista individual per a fer servir amb patins o monopatins i, per què no, també una taula de ping-pong.

No puc entendre per què s’esforcen tant poc els responsables. No puc entendre per què ens hem de conformar amb un petit tobogan i un petit gronxador damunt d’un terra de goma. 

Els nins de 3 a 5 anys s’ho passen bé malgrat aquests limitats aparells (normalment  només un). Però, i els nins una mica més grans? No tenen també dret a moure’s i a desenvolupar el seu cos a través del joc, a la seva ciutat?

Es tracta de manca de creativitat, manca de diners, manca de reflexió o potser manca de necessitat? Què potser el habitants o els polítics de Sóller no tenen aquesta aspiració? Per què no es possible aconseguir a Sóller, allò que és part de la vida pública d’altres llocs de Mallorca i del món. Hi ha suficient espai. El parc del Port de Sóller, per exemple, encara no està del tot aprofitat i és un bon lloc amb bones possibilitats de transport per turistes, residents i sollerics.

Per tant, jo proposo:

Que l’Ajuntament organitzi un concurs públic per construir un “Parc infantil creatiu” per a diferents grups d’edat. I que els millors tres projectes es facin públics per que els sollerics decideixin.

A Sóller disposam dels artesans i constructors, tenim el material, la natura, la infrastructura i l’espai.

Alguns dels nostres fusters, lampistes, margers i jardiners podrien construir aquest parc segons les indicacions d’un arquitecte de parcs infantils. La inversió financera es quedaria, per tant, a la nostra ciutat.

O potser l’Ajuntament canvia d’actitud, estudia les millors possibilitats d’altres llocs i les incorpora a la nostra ciutat. Una mica d’orientació cap a noves i més positives alternatives no aniria malament.

Donaria una molt bona impressió, si Sóller pogués oferir als turistes i a les famílies amb nins, la possibilitat de gaudir d’unes quantes hores d’esbarjo en un parc infantil fantàstic. En tot cas, nosaltres vivim en un lloc turístic, que ha d’oferir alguns serveis específics.

Sé que tenim un entorn natural meravellós al nostre abast, però un parc tant fantàstic com aquest, seria una raó més per aparèixer a les guies turístiques. Penso que val la pena fer un esforç per millorar la nostra qualitat de vida. Els nostres fills es mereixen que invertim en ells! Són el Futur!