No fa falta ésser un experimentat analista per saber que l’economia sollerica es manté bàsicament sobre tres puntals: el turisme, la construcció i el comerç.
Sóller, durant aquests darrers anys i a favor del corrent, ha crescut de manera exponencial aprofitant l’excel.lent conjuntura econòmica a nivell mundial. Ara bé, situats en un punt on la crisi llasta els tres principals motors econòmics de Sóller com a cap visible de la comarca de Tramuntana, urgeix projectar un pla econòmic i social sostenible a mig i llarg termini capaç de sortejar els vaivens econòmics a escala global.
Si bé ès de tots sabut que aquests tres pilars estan interrelacionats, cal pensar, basant-nos en l’experiència empírica, que ha arribat l’hora d’impulsar-ne un d’ells com a motor de la resta de sectors econòmics. Existeixen raons per pensar que aquest ha de ser el turisme, el qual ha de servir com a capçalera, tenint sempre molt present que recolzar-ne un mai ha de portar a la marginació de la resta, sinó tot el contrari. Un turisme de qualitat atreu clients d’alt poder adquisitiu que demanda hosteleria d’alt nivell, comerç de carrer, infraestructures i serveis racionals desembocant en la demanda d’habitatges de qualitat. Ja no val mirar enrere. Sense assenyalar ningú amb el dit. Cal fer una aposta per un pla independentment de les sigles o corrents polítics. Aquí, a Palma i a Madrid.
Sóller ha d’aprofitar i explotar les seves virtuts. Un entorn natural privilegiat, un sistema hoteler de garanties i una mà d’obra que hem de qualificar i aprofitar. Ha de vindicar un turisme excels i de qualitat que produeixi un efecte crida sobre altres turistes i inversors amb alt poder adquisitiu que no estan subjectes a l’estacionalitat. Cal protegir-nos del turisme de masses i de baix consum. En un món tan competitiu, hem d’aixecar la mà i demostrar que disposam d’un producte exclusiu, únic i diferent des d’on créixer.
Per això, i entre moltes altres accions, hi ha certes bases on incidir: impulsar el turisme de muntanya incloent la neteja i protecció de rutes i torrents; preparar i qualificar el sector servei amb cursos específics; crear oficines de turisme funcionals i informatives; protegir i fomentar la construcció típica de l’entorn suprimint-ne elements modernistes; reparar l’entorn a la vegada que incentivar polítiques medioambientals; dur a terme activitats culturals de qualitat i diversificades. I sobretot, i cal no oblidar-ho: saber vendre el nostre producte.
Sóller disposa de mitjans. Per a algunes actuacions seria necessari capital públic mentre que per a d’altres seria necessària fomentar la col.laboració amb el sector privat. Comptam amb personal i empreses especialitzades en algunes d’aquestes disciplines amb la qual cosa seria relativament fàcil crear òrgans mixtos. Un cop estassin assentats els ciments, la iniciativa privada i personal hauria de fer la resta.
En resum, es tractaria de crear un projecte, un pla de i per a Sóller encaminat a aconseguir un turisme excels i presentar-lo a institucions, empreses privades, mitjans de comunicació i associacions a partir del qual es pogués demandar inversions, actuacions i col.laboració. S’hauria de vertebrar l’economia de Sóller al voltant d’un pla mestre; així com generar inversions que demandin llocs de feina, que a la vegada elevin i reforcin l’economia dels sollerics i de Sóller.
No podem oblidar que aquest pla revertiria en tots els veïnats de Sóller en més i millors sous, més arrelament social degut a la minva del treball estacional, més demanda d’habitatge en conseqüència i, un major consum intern. Les administracions tenen l’obligació de convèncer tots els membres de la comunitat, així com a tots els estaments: des dels hostelers fins als constructors i comerciants. Els sollerics han de prendre consciència que no és vàlid el pa per avui i fam per a demà.
Seria força ingenu pensar que un pla d’acció com aquest no trobarà dificultats i renúncies. M’agradaria pensar que tots volem remar en la mateixa direcció; bé, és aquí on entra la tasca dels polítics, començant pels que exerceixen el poder fins al que duen a terme la imprescindible oposició, per això ens demanaren el nostre vot. Uns i altres aglutinen tots els sollerics, a qui ens haurien de convèncer -almenys- de que a part d’estar en el mateix vaixell hem de remar si no volem morir d’inanició.
Per finalitzar, tan sols recordar tres idees que sembla que sovint oblidam amb excessiva facilitat: primera, que el turista d’alt poder adquisitiu es mou igual de bé en temporades de crisi com de bonança; segona, si volem atreure l’atenció d’inversors necessitam que sàpiguen que estan apostant els seus diners en un lloc privilegiat però també dotat de personal capacitat i d’una població i institucions convençudes de la seva protecció i explotació racional; i tercera, no podem parlar tan sols per i per a nosaltres, ja que els nostres fills i néts ens escolten. Arriba el 2009. Ja és hora.
