Celebrarem aquest diumenge el nostre patró Sant Mateu. El mateix evangeli de Mateu, és a dir, ell mateix, l’autor relata sòbriament la història de la seva pròpia vocació. S’anomena a si mateix Mateu (que significa “do de Déu”). Marc i Lluc l’anomenen Leví. El seu nom complet seria Leví-Mateu, i el seu ofici el dels publicans, raó per la qual en la llista dels apòstols (10,3) se l’anomena Mateo “el Publicà”. Mateu pertanyia al cos d’empleats d’Herodes Antipas, que s’encarregaven de recaptar els imposts. La seva professió era impopular, i llavors es considerava pecadors públics a quants l’exercien.
Abans de deixar-ho tot i seguir definitivament Jesús, Mateu prepara un banquet de comiat en la seva pròpia casa. Allí acudeix Jesús com a convidat principal, però no podien faltar els col·legues de Mateu, tots ells “pecadors” i “publicans”.
Com és natural, els fariseus, que es tenien per justs i eren considerats pel poble com oficialment piadosos, es van escandalitzar de la reunió. Perquè ells evitaven escrupolosament el tracte amb els publicans i pecadors. La seva crítica es manifesta obertament en la pregunta que fan arribar al Mestre a través dels deixebles.
Jesús accepta irònicament el punt de vista dels seus adversaris i argumenta contra ells utilitzant les seves pròpies armes. Si els publicans són pecadors, segons afirmen els fariseus, és evident que Jesús ha de tractar amb ells de la mateixa manera que el metge ha de tractar els malalts i no als sans. El tracte de Jesús amb els marginats no és ocasional, com no ho és tampoc la crítica que aixeca amb la seva conducta.
Aquesta cita d’Oseas (6,6), interromp la il·lació del discurs, no es troba en la versió de Lluc i de Marc i possiblement va ser afegida per sant Mateu. En el present context aporta un motiu més que ve a justificar l’opció de Jesús en favor dels marginats.
No perdem de vista la ironia de Jesús en totes les paraules que dirigeix als fariseus. És evident que no els considera justs davant Déu, com tampoc considera als publicans pecadors o més pecadors que els fariseus. En realitat tots som pecadors davant Déu, que justifica precisament l’impiu; és a dir, que té la iniciativa del perdó i ens fa justos quan reconeixem el nostre pecat. Aquells que són considerats pecadors públics tenen menys dificultat a reconèixer el seu pecat; en canvi, els que són considerats oficialment justos arriben a creure-s’ho, i s’aparten així de la salvació de Déu en Jesucrist. En aquest sentit cal entendre el que diu Jesús en afirmar que hi ha vingut a cridar els pecadors i no als justs, és a dir: als pecadors marginats per una societat hipòcrita, i no als justos que no reconeixen el seu pecat.
És evident que Jesús ha vingut per a tots nosaltres. Sant mateu ens ho recorda.
Que tinguem una bona festa. I molts d’anys als qui ho celebrau.
