Justament aquest més passat d’agost ha estat tacat per aquesta desgràcia de l’accident de l’avió a Barajas. No és precisament d’aquest succeït del que avui volia parlar.
Molts, molts de milions de persones que habitualment, i especialment el mes d’agost utilitzen l’avió com a mitjà de transport es veuen, al manco a mi em va passar, neguitosos, sobretot per dues coses:
1) Els retards de les companyies aèries. No sé si vos heu fixat que abans, amb uns 30 minuts, més o manco anaves de Palma a Barcelona; amb 50-60 minuts a Madrid. Idò ara tots els vols s’han allargat 30 minuts. Com a conseqüència que les companyies aèries no volen ser sancionades o denunciades pels ditxosos retards. Un dels vols que havia d’agafar va dur gairebé una hora de retard. En cap moment ningú va informar oficialment pels altaveus. El vol estava anunciat, el personal preparat, però no sabérem el perquè. Les assistents de vol ens digueren: l’avió s’està preparant. Devia està ben mal arreglat que es necessitàs gairebé una hora per arreglar-lo! Perquè acabava d’arribar d’un altre vol. Ja a dins l’avió, el comandant es va excusar pel retard i que aquest no podria ser millorat (el temps de retard), perquè al vol dúiem vent contrari(???). A mi el que m’interessa és arribar a l’hora que han estipulat, la resta, bé, deixem-ho córrer.
2) Les maletes. Ens arribaran a destí o es perdran? Estàs allà a la cinta, esperant… invocant Santa Rita, passa el temps, fins a 35 minuts, esperarem que es posàs en funcionament la cinta. Volta i volta, a la fi veus d’enfora el que et penses que és la teva i dius: Ja ve! Però uns senyor o senyora de devora l’agafa, perquè sempre hi ha algú que té la maleta com la teva. Gràcies a Déu va arribar. No sempre és així i llavors has de començar els tràmits de denúncia. Quan m’arribarà? Per tant et quedes els primers dies de viatge amb el que dus posat.
És meravellós viatjar, però ningú el lleva del calvari dels aeroports. Idò, qui no vol pols que no vagi a s’era.
Llavors et queda la duresa del retorn, d’haver deixat feines, se n’han acumulat de noves i et sembla que aquells dies de descans s’esfumen en dos dies. A vegades penses: més valdria no haver partit.
Com a punt i a part: dilluns celebràrem la festa de «les mares de Déus trobades», n’hi ha de repartides per tot Mallorca, crec que hauríem de saber transmetre aquestes llegendes i tradicions a les generacions més joves, que possiblement no les coneixen.
