Als seus 68 anys d’edat ha fet les maletes per ocupar-se des de la segona línia de les parròquies de Sa Pobla i Pollença. El llubiner Joan Oliver, rector de Sóller durant els darrers 12 anys, abandona la parròquia deixant un ampli llegat espiritual i material.  Als 24 anys va ser capellà i en el seu llarg periple ha passat per les parròquies d’Inca, Biniamar i a les palmesanes de Sant Jaume, Sant Josep Obrer i La Soledat abans que el 1996 recalàs a Sóller. En aquesta entrevista s’acomiada dels seus conciutadans.

Pregunta.- Trist de partir de Sóller després de tants anys?
Resposta.- Sap greu perquè són 12 anys d’estar a Sóller. Durant aquest temps he establert una xarxa de relacions humanes amb persones que apreciï molt i sempre costa deixar les amistats i els coneguts per partir a una altra banda. M’he trobat molt bé a Sóller perquè m’he sentit molt acollit.

P.- Què enyorareu d’aquí?
R.- Primer de tot la gent i després de l’entorn. Sóller és un lloc únic rodejat de muntanyes. Sóller és un poble molt complet que té una gran bellesa exterior.

P.- Quina herència deixa després de 12 anys de dedicació?
R.- Durant tots els anys que he estat aquí he tengut una dedicació plena i de manera abundat amb la gent, a la qui he dedicat força i temps. En ordre d’importància deix uns grups de formació molt cohesionats i una obra material molt abundant.

P.- Parlant d’això darrer, expliqui’ns que ha fet a més de renovar la teulada de Sant Bartomeu.
R.- Pel que fa als treballs durant aquests anys s’ha restaurat l’orgue parroquial, es va reformar el centre parroquial Victòria, s’han fet importants reformes a l’oratori de Sa Capelleta modernitzant les habitacions i creant banys així com la teulada de Sant Bartomeu. També hem renovat la teulada del garatge de la rectoria i s’ha fet una actuació similar a Sa Capelleta. Des del punt de vista material, s’ha fet un gran esforç per conservar un patrimoni que és de tots. Ho he hagut d’assumir com a part de la meva labor.

P.- S’embarcaria ara en noves obres d’infrastructura?
R.- La meva postura no és fer el que m’agrada sinó el que és necessari fer. El servei meu és vocacional i de contacte amb la gent i per això s’ha de crear un entorn perquè la gent s’hi trobi bé. Consider que afrontar totes les obres que s’han fet a Sóller ha estat un acte de servei més i una experiència que m’ha ensenyat molt.

P.- I a partir d’ara què…
R.- Ara vull passar en un segon terme en la meva nova destinació. Vull evitar prendre decisions importants com a primer responsable d’un lloc.

P.- Es deixa alguna feina dins el tinter a Sóller?
R.- Moltes coses que voldria i que la limitació humana no te deixa arribar. Sempre somniam amb cotes més altes.

P.- Què l’ha deixat més decebut?
R.- No tenc present res en concret. Quan un estima el que fa o el que l’envolta no té perquè caure en decepcions.

P.- Si fos ara, hagués deixat que se’n duguessin el teló del teatre Victòria?
R.- Aquest tema es va desenfocar. Dins els més pròxims la idea no era ni retenir-lo ni tenir-lo amagat. A nosaltres ja ens anava bé que es pogués lluir i ser contemplat per a tothom. Però no se podia fer d’una forma atropellada. El més raonable era que es concretassin unes condicions perquè es garantís la seva restauració i el seu retorn al cap de deu anys perquè quedàs a Sóller a un lloc on es pogués contemplar.

P.-Quina ha estat la seva relació amb la feligresia?
R.- Ha estat exhaustiva amb el poble en general ja que al llarg de dotze anys m’he trobat en molts àmbits -familiar, popular, de carrer- que fa que hagi estat molt positiva. I des de la meva perspectiva, crec que des de sempre he intentat respectar a cadascú tant pel que fa a la creença religiosa com qualsevol altra idea. Crec que ho he respectat, que és el que pertoca.

P.- A partir d’ara, que li depara el futur?
R.- Jo em trob en pau amb mi mateix i el futur està en mans de Déu. No crec que em pugui passar res dolent, perquè estic convençut que Déu ens estima.

P.- Tornaríeu a Sóller per continuar la seva labor religiosa?
R.- Sí, clar que sí. Durant aquests anys m’he sentit acollit per la gent que ha col.laborat. A Sóller la gent és molt solidària i generosa en tots els aspectes, tant pel que fa al temps de dedicació com des del punt de vista econòmic.

P.- Què li recomaríeu als seus successors?
R.- Senzillament estimar el poble i seguir fent feina. En quan a obres, el més urgent és reformar la rectoria. I en quan a la feina pastoral, els successors han de seguir donant a conèixer Jesucrist, que encara és molt desconegut.

P.- Content de l’opció vital que va elegir entrant al seminari?
R.- La meva vocació religiosa es va anar congriant al llarg de dotze anys. Durant aquest temps vaig anar destriant i fent llum fins que vaig decidir seguir una vida religiosa de la que n’estic molt orgullós.

P.- Després de vostè li tocarà el torn als Sagrats Cors, creu que àixò és el final?
R.- En aquest cas hi ha hagut un sentiment de la gent que s’ha fet present. Però s’ha d’entrar en el per què passa. A vegades els sentiments tapen el raonament i això és el que està passant. La comunitat dels Sagrats Cors se’n va no per capritxo, sinó perquè no queda més remei. No queden recursos humans per continuar.

P.- És el moment del comiat, de dir adéu, perquè arribam al final de l’entrevista.
R.- Voldria agrair al poble de Sóller la seva acollida durant tots aquests anys i des d’aquí vull demanar que m’excusin en tot allò que no els hagi pogut agradar de mi i de la meva labor.