Quan vaig llegir -recentment- la notícia que volien traslladar a “l’Hermano Rafel” després de tants d’anys al nostre municipi no vaig reaccionar, ja que quan una cosa em sembla inversemblant  acabes per descartar-la. 

I és que “l’Hermano Rafel” és molt més que un veí qualsevol de Sóller, és molt més que una persona coneguda a la nostra localitat, és l’ànima del Convent. A “l’Hermano” el conec des de ja fa molts d’anys; de fet jo, que som casat a Sóller, record amb nostàlgia aquell moment, i record especialment al pare Llorenç Lladó i a “l’Hermano Rafel”, i sempre els tendré en gran estimació ja que res no perdura més en la memòria que un bon record.

No obstant, ha estat més recentment quan he començat a tractar i a conèixer més a “l’Hermano Rafel”, concretament m’he sentit més unit a ell d’ençà que estic en aquesta localitat com a responsable de la Guàrdia Civil. Sempre podré dir que ha estat present cada cop que l’hem hagut de menester: per ajudar-nos i col.laborar amb nosaltres sempre desinteressadament i que mai no ens ha fallat o ens ha dit que no. Sempre hem pogut comptar amb ell.

I això, que els anys que jo duc a Sóller son no res, comparant amb tot el que ell ha fet per Sóller; la seva feina ha d’ésser un revulsiu perquè tots estem junts a l’hora d’expressar que no ens agradaria que “l’Hermano Rafel” se n’anàs, ja que -entre d’altres coses- ell ho sent així.

Hem de treballar perquè segueixi entre nosaltres molt temps més, doncs no podem oblidar que quan algú estima Sóller tant com ell, quan algú té la devoció per aquest municipi com la que sent ell, se l’ha de recolzar.

Ara és el moment en què “l’Hermano Rafel” ha de veure que no està sol, que ara és ell el que pot comptar amb tots nosaltres, com nosaltres ho hem pogut fer amb ell.

Per aquest motiu, crec que m’expres en nom de molts quan dic que no estarà mai sol a Sóller, que sempre ens tendrà a tots.