20 de juny de 2026

Diari digital de la comarca de Sóller

20 de juny de 2026

El turisme britànic ja supera l’alemany al Port

El turisme alemany està perdent la seva hegemonia a la vall de Sóller en benefici dels visitants procedents de Gran Bretanya, Escandinàvia, Bèlgica i Holanda. Segons les dades recopilades a un informe per Juan Jiménez Martorell mentre realitzava el postgrau “Creació de Producte Turístic” i les facilitades per l’Institut d’Estratègia Turística (Inestur), la procedència del turisme que visita Sóller i els seus voltants està canviant.



L’any 2006 quasi la meitat dels visitants procedien d’Alemanya, mentre que el segon lloc per ordre d’origen era Gran Bretanya, amb un 20’9%. Turistes de països escandinaus i de Bèlgica i Holanda copaven la tercera i quarta posició, respectivament. L’any passat la situació va canviar considerablement. En primera posició es situà el turisme britànic amb un 36% dels visitants. El turisme germànic confirmà la seva caiguda assolint xifres properes al 28% del turisme que visita Sóller anualment. Ben igual que en el 2006, els escandinaus ocuparen la tercera posició, mentre que el turisme de Bèlgica i Holanda quasi no es va notar.


Pel que fa al turisme nacional, l’arribada de visitants d’arreu de la península ibèrica gairebé s’ha duplicat en només un any. L’any 2006 el turisme espanyol suposà un 2’8% del total que visità Sóller, mentre que la passada temporada es va assolir el 5’2%.


Evolució per procedència


Per mesos i per temporades, el turisme alemany i el britànic seguiren el 2007 línies totalment oposades. Els visitants procedents d’Alemanya es mantengueren estables durant els deu mesos de temporada (de febrer a novembre), arribant als màxims d’ocupació els mesos de març i setembre. En canvi, el turisme procedent de Gran Bretanya començà l’any molt dèbil i assolí les màximes quotes durant la temporada estival (des de maig a setembre).


Pel que fa a la trajectòria del turisme nacional, el primer cuatrimestre de l’any fou el de major afluència de turistes peninsulars. Els paquets ofertats per l’Inserso permeteren acumular uns registres superiors al 15% del total de visitants. La presència d’aquests turistes a la Vall de Sóller fou el causant de l’increment del turisme nacional en el total anual. Durant els mesos d’hivern de 2006 el turisme de procedència espanyola gairebé no es va notar.


Un cas curiós és el protagonitzat pel turisme dels països nòrdics. Durant l’any 2007 aquest només es féu notar durant els primers mesos de l’any. La resta de mesos va seguir una línia descendent que va culminar els mesos de juliol i agost. Ben igual que en el turisme espanyol, els visitants procedents de països escandinaus tampoc escolliren la vall de Sóller com a lloc de destinació de les seves vacances de 2006.


Edat


Per altra banda, segons les dades aportades per ambdós estudis, pel que fa a l’edat dels visitants, en el cas del turisme alemany, el sector majoritari oscil.la entre els 25 i 44 anys (35’6%), seguit del sector que està entre 44 i 64 anys (29’9%), mentre que els majors de 64 anys només representen el 12% de tot el turisme d’Alemanya.
El turisme britànic presenta unes xifres molt similars. En canvi, el turisme nacional és qui oscil.la més. Els visitants de menys de 25 anys ja arriben al 22’9%, mentre que els majors de 64 anys assoliren més del 15% dels visitants que arribaren durant la passada temporada turística.


Sóller tanca el 2007 amb una mitjana anual del 80’3% d’ocupació



Els establiments turístics de la vall de Sóller digueren adéu a la temporada de 2007 amb una ocupació mitjana del 80’3%. Essent un dels municipis més desestacionalitzats de les Illes Balears, amb bones xifres de visitants entre març i octubre, la vall fregà el 100% d’ocupació els mesos de juliol, agost i setembre.


Durant els mesos de primavera també es superaren els registres d’anys anteriors. El març s’arribà al 66’7%, l’abril al 74’3%, el maig al 86’4% i el juny al 79’6%. Per la seva banda, els mesos de tardor foren molt més fluixos. El novembre s’ocupà un 28’3 de les places hoteleres solleriques, mentre que el desembre s’incrementà fins al 35’5%. En aquesta situació també s’ha de tenir en compte que molts establiments tancaren les seves portes a partir d’octubre, mentre que durant els mesos de primavera la majoria varen romandre oberts.


Globalment, aquestes xifres permeten que la temporada turística de 2007 hagi estat molt millor que a altres emplaçament illencs. En aquest sentit, el 80’3% d’ocupació mitjana registrada durant l’any superà les dades assolides a indrets emblemàtics com Cala Major o Sant Agustí a Palma, o Illetes, Portals i Costa den Blanes a Calvià.


Un municipi amb 2.700 llits a la disposició dels visitants



La planta hotelera sollerica supera actualment els 2.700 llits. Distribuïts en 40 establiments arreu del municipi, els visitants disposen d’una àmplia oferta a l’hora d’escollir el tipus d’allotjament per a les vacances o estades de negocis  a la vall de Sóller.


Actualment, l’oferta d’allotjament es distribueix principalment en hotels (1.850 places), hostals i pensions (273 places), turisme rural (212 places) i apartaments (100 places). Aquestes dades, extretes de la memòria de 2007, publicada per l’Institut d’Estratègia Turística de les Illes Balears, demostren que l’oferta sollerica es basa majoritàriament en places d’hotel.


D’aquestes, quasi la totalitat són de dues, tres i quatre estrelles (809, 1.005 i 973 places), mentre que els hotels d’una estrella només arriben a les 63 places i l’únic de cinc estrelles existent a les 74 places.


Els hostals residències d’una estrella, per la seva banda, aporten 171 llits a l’oferta hotelera, mentre que els de dues estrelles no arriben a les 90 places. L’única pensió existent en el terme municipal contribueix amb els quinze llits que ofereix als seus clients.


Pel que fa al turisme rural,  tot i l’apogeu de fa una dècada, l’obertura de nous establiments a la vall i a la comarca s’ha estancat. L’oferta no dóna per més i els agroturismes i els hotels rurals ja no són el gran negoci de fa uns anys.
Sóller disposa d’un únic hotel rural de  setze places. Pel que fa als agroturismes correctament legalitzats, l’Inestur en comptabilitza onze al terme municipal de Sóller. Aquests aporten actualment 103 places per als visitants.


El turisme d’interior, per la seva banda, s’apropa a la xifra dels agroturismes amb una oferta de 93 llits diaris, tot i que l’oferta de serveis d’aquests establiments s’allunya de la dels agroturismes.


Finalment, el quart sector d’importància són els establiments que ofereixen apartaments als seus clients. En aquest sentit, la vall de Sóller disposa de 18 places d’apartaments d’una clau i 82 d’apartaments de tres claus.


A més d’aquests, també cal tenir en compte el turisme que absorbeix les cases vacacionals i les segones residències. Oficialment, no es disposen dades, tot i que s’és coneixedor de l’increment de població que generen durant la temporada alta.


568 amarraments per a l’únic port de la costa de Tramuntana



Entre el Port d’Andratx i el Port de Pollença, la badia de Sóller és l’únic indret de protecció per a les embarcacions que naveguen per les proximitats de la Serra de Tramuntana. Aquesta situació geogràfica fa que el Port de Sóller sigui un lloc estratègic i de gran importància per a les comunicacions marítimes.


Actualment, el port solleric manté 568 amarraments disponibles entre el port comercial i el port esportiu Marina de Tramuntana. Aquesta situació el converteixen en un dels ports amb més capacitat de l’illa, només superat pels de la Badia de Palma, Badia d’Alcúdia i Portals Nous.


El port esportiu Marina de Tramuntana té una capacitat per a 40 embarcacions d’entre 12 i 24 metres d’eslora. En el seu moll poden arribar a amarrar a la vegada fins a cinc embarcacions de més de 24 metres i una vintena de més de vint metres.


En canvi, les 528 places del port comercial estan destinades actualment a embarcacions de dimensions més reduïdes. En aquest sentit, la majoria dels amarraments (215) estan preparats per acollir les embarcacions de menys de set metres d’eslora.


Les embarcacions més grans que poden amarrar en els molls del port no poden superar els quinze metres d’eslora.